Txik Txak
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Txik Txak es una marca comerciala creada en març 2019 e mesa en marcha dempuèi lo 2 de setembre de 2019, utilizada per designar l'ensems de la ret de transpòrts en comun urbans e interurbans de la part francesa deu Bascoat o Bascoat deu Nòrd. Tanben femna servici dins la vila occitana de Tarnòs, a lo Senhans. Totes son jos l'administracion de la comunautat d'aglomeracion deu Bascoat, qu'es lo proprietari de totas las rets e la marca.
La marca comencèt a prestar servici lo 2 de setembre de 2019, quand la comunautat d'aglomeracion deu Bascoat assumiguèt las linhas de transpòrt integralament dins lo sieu territòri.
Remove ads
Identitat
Lo nom « Txik Txak » foguèt escuelhut perque es una expression familiala basca, emplegada sustot pels pilotaris, considerada designar « lo bruch que fa la pilòta quand tusta la tèrra, rebota contra un mur, e toca de nòu la tèrra ».[1]
Lo logotipe de la marca evoca lo liròt tradicionala basc, en forma de pictograma. En lo pictograma, se veson un total de 7 franjas, en simbolizant las sèt províncias bascas (Alaba, Biscaia, Guipuscoa, Labord, Baisha Navarra, Nauta Navarra e Sola), amb un escalièr de colors: del violeta (en amont) al blau (en bas), en passant pels ròsas e los taronjes.[2]
Aquela image sola anar acompanhada del títol e del sostítol « Ipar Euskal Herriko garraio sarea » (ret de transpòrts del Bascoat del Nòrd), en referéncia a la siá ubicacion coma ret de transpòrt fondamental e unic a Labord, Baisha Navarra e Sola.
- Tram'Bus linha
- Trens de banlèga linhas 51 e 54
- Servici Vélibleu
Remove ads
Istòria
La comunautat d'aglomeracion deu Bascoat, qu'es en carga de divèrsas rets de transpòrt en comuns publics, entre las quales estin Chronoplus, Hegobus, Kintoa Mugi e de Transports 64 decidís, l'an 2019, d'unificar aquelas rets en una sòla. Aital, lo 28 de març de 2019, après l'estudi d'una agéncia de comunicacion, es creada Txik Txak, una marca comerciala, cargada d'unificar las desparièras rets.[1] Es metèt en marcha lo 2 de setembre de 2019.[3]
Cronologia
- 1 de genièr de 2017 : creacion de la comunautat d'aglomeracion deu Bascoat e assumpcion de las competéncias.
- estiu de 2017 : inici de las òbras del Tram'Bus.
- 2 de setembre de 2019 : estrea de la marca Txik Txak amb l'inauguracion de la ret Tram'Bus (linha T1).
- 5 de julhet de 2020 : assassinat de Philippe Monguillot, un menaire de Tram'Bus, de la part d'un grop de passatgièrs.
- 26 d'abril de 2021 : inauguracion parciala de la segonda linha de la ret Tram'Bus.
Remove ads
Retes
La marca Txik Txak regropa un total de 56 linhas en 13 rets de transpòrt:
Remove ads
Flòta
A las rets i an un total de 208 veïculs:
Remove ads
Occitan
Megafonias del Tram'Bus, unicament en francés |
La marca comerciala Txik Txak ensaja, per estetica o per volontat, donar una image de bilingüisme-trilingüisme. Malgrat aiçò, la situacion del occitan (e del basc) es fòrça desparièr segon las desparièras rets. A Tram'Bus, las estacions son estadas dessenhadas per comprene noms gascons e bascs. Aiçò es arribat en fòrça estacions amb noms gascons. Aital, las ancianas estacions de Marracq, Garros, Maubec, les Pontots, Forum o parc du Castillon foguèron gasconizadas a Marrac, Garròs, Maubèc, los Pontòts, Fòrum e parc de Castilhon, respectivament, quand se metèt en servici la ret Tram'Bus. Malgrat aiçò, l'unica mencion que i a en la ret en basc es lo prefaci "Museoak" a l'estacion de Garita (en francés: Échauguette). D'autra banda, e mai se en l'exterior dels veïculs s'es introdusit la retolacion trilingüe (per exemple: "%100 elektrikoa", "100% conectat" o "silencieux"), la megafonia e totes los documents oficials del recorregut (plans, oraris, nòtas, èca.) s'escrivon unicament en francés, sens daissar espaci pel occitan o pel basc.
Aiçò se pòt extrapolar a la rèsta de mejans de transpòrt del Baish Ador: Chronoplus, Txalupa, Navetas. La situacion del basc melhora leugièrament dins la comarca de Itsasegia. Ailà, sens la preséncia del occitan (se parla pas) e amb l'experiéncia prealabla de la ret Hegobus, tota l'informacion es en francés e basc, e las estancadas mòstran de noms basques (e mai se qualqu'un en francés, coma Hatchondo o Haïçabia). Totes los tèxtes son escriches en las doas lengas a l'encòp e pas separats, e mai se per diferenciar las doas lengas lo francés es privilegiat, en li donant lo primièr luòc e la retolacion en negreta. Lo basc solelh aparéisser en una letra de mai en mai espessa.
Las rets Proxi'Bus e Car Express se tròban dins la meteissa zòna, mas cossí mai aluenhadas son de Baiona, màger es la preséncia del basc (pas en los aficha e autre tèxtes, qu'a penas existís, mas en los noms de las estacions e estancadas). En fach, a Sola, gaireben totas las estacions e estancadas an nom exclusivament en basc.
Fin finala, en la ret ferroviària, l'unica mencion al basc se tròba en las estacions de la linha entre Baiona e Sent Joan Pè de Port (a l'excepcion d'a Baiona), ont la SNCF a retolat al bòrd del nom francés (mai a bas e en cursiva) lo nom en basc. Es pas lo cas de l'occitan, qu'es pas representat en aquela ret.
- Pantalha parcialament bilinga a Anglet
Remove ads
Nòtas e referéncias
Vejatz tanben
Ligams extèrnes
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads