From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2013 tenia 273.900 batejats d'un total 276.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Giancarlo Perego.
Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Emília-Romanya | |||||
Parròquies | 169 | ||||
Població humana | |||||
Població | 277.000 (2019) (88,27 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 3.138 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle iv (Ferrara) segle vi (Comacchio) 30 de setembre de 1986 (unitat plena) | ||||
Patrocini | Santa Maria delle Grazie Beata Vergine Maria in Aula Regia Sant Jordi Sant Cassià | ||||
Catedral | San Giorgio , San Cassiano (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe | Giancarlo Perego | ||||
Lloc web | [http:// www.diocesiferrara.it diocesiferrara.it] |
L'arxidiòcesi comprèn 23 municipis de la província de Ferrara.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Ferrara, on es troba la catedral de Sant Jordi. A Comacchio es troba la cocatedral de Sant Cassià.
El territori està dividit en 169 parròquies, reagrupades en 8 vicariats:
La diòcesi de Voghenza va ser erigida al segle iv. Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Milà, però en la primera meitat del segle v va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ravenna.
A la segona meitat del segle vii la seu episcopal va ser traslladada a Ferrara, però els bisbes continuaren portant el títol de Voghenza per altres tres segles: es remunta al 965 el primer document en el qual un bisbe es diu Episcopus Ferrariensis. Per a la resta del segle x s'alternen les capçaleres del vell i el nou títol.
A principis del segle xii, durant l'episcopat de Landulfo, la seu episcopal que estava més enllà del Po a san Giorgio transpadano es va traslladar al lloc de l'actual ciutat de Ferrara, on es va construir la catedral. En el mateix període Ferrara va substreures de la jurisdicció metropolitana de l'arquebisbe de Ravenna, obtenint del Papa Pasqual II la butlla d'exempció Officii nostri del 8 d'abril de 1106, confirmada per dues butlles d'Innocenci II, que tots dos comencen amb les paraules «Ad hoc in Apostolicae sedis cathedra» i de data 11 de maig de 1133 i 22 d'abril de 1139.[1]
Les Cròniques de 28 de març de 1171 mostren un miracle eucarístic que va tenir lloc a l'església de Santa Maria in Gual a Ferrara. D'acord amb la versió més comuna del miracle, de l'Hòstia va rajar sang, però hi ha diferents versions, escrits en èpoques posteriors.
En 1187 el Papa Urbà III va morir a Ferrara, i allà es va reunir el conclave que va triar al seu successor, Gregori VIII.
En 1269 va morir Armanno Pungilupi, que després d'una vida de mortificació era adorat pel poble com a beat. Va ser enterrat a la catedral i després el cos va ser col·locat en una tomba de marbre i va ser erigit un altar. El seu culte va créixer i entre la gent d'allà eren els rumors de suposats miracles per la seva intercessió. No obstant això, el procés canònic establert pel bisbe Alberto no només va rebutjar el culte, sinó que trobà a Pungilupi culpable d'heretgia, ja que en 1254 havia estat condemnat per la Inquisició per alguns errors sobre l'Eucaristia. En 1300 el cos de Pungilupi es va cremar al llarg de les ribes del Po, la seva arca va ser destruïda i enderrocat l'altar. El que va seguir va ser un tumult popular, sufocat per la força pública.
En 1438 el Concili de Basilea va ser traslladat a Ferrara, on va romandre fins a l'any següent, quan es va traslladar a Florència.
El 22 de juliol de 1584 el bisbe Pietro Leoni va establir el seminari de la diòcesi. Es va traslladar a un nou local en 1724, i finalment el seminari s'ampliarà en 1755.
El 27 de juliol de 1735 Ferrara va ser elevada a arxidiòcesi amb la butlla Paterna pontificii nobis del Papa Climent XII.
En 1798 la República Cisalpina, després d'haver obligat a l'arquebisbe a l'exili, va imposar fortes restriccions al culte. Va suprimir set convents de monges i va obligar les monges d'un altre convent per tornar al món; moltes esglésies van ser tancades i s'utilitzaren per a usos profans; van ser suprimides totes les confraries; van ser prohibides totes les manifestacions públiques del culte, incloent totes les processons; va ser suprimit el capítol de la catedral; van ser confiscats béns de l'Església i es va imposar que el concurs per les parròquies tindrien en compte únicament l'educació dels candidats.
En 1799 els austríacs van derrotar els francesos i l'arquebisbe va poder tornar a Ferrara i posar fi a totes les restriccions establertes feia més d'un any. No obstant això, en 1801 els francesos va tornar i van reprendre la seva política de moderació en assumptes religiosos: a les limitacions de 1798 es van afegir les de 1806 reduint el nombre de parròquies.
En 1803 sota el concordat entre Napoleó i el Papa Pius VII, l'arxidiòcesi de Ferrara va ser elevada al rang de seu metropolitana i se li va donar com a sufragànies les diòcesis d'Adria, de Comacchio, de Màntua i de Verona.
En 1815 el Congrés de Viena va sostraure a Ferrara les seus sufragànies situades al nord del Po, i també la diòcesi de Comacchio va tornar a la província eclesiàstica de Ravenna. Ferrara es va trobar sense cap diòcesi sufragània; a l'Anuari Pontifici del segle apareix com a immediatament subjecta a la Santa Seu
El 8 de desembre de 1976, amb el decret Ad maius Christifideliumde la Congregació per als Bisbes, Ferrara va perdre la dignitat metropolitana, si bé conservava el títol d'arquebisbe, i va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Bolonya.
És difícil datar l'origen de la diòcesi de Comacchio, encara que els estudiosos atribueixen unànimement el naixement de la seu al segle vi. El primer bisbe històricament documentat és Vincenzo;[2] una placa, que el descriu com «primus episcopus Civitatis Cumiacli», va ser descoberta a la catedral de la ciutat, edificada en època de Felice com a arquebisbe de Ravenna, és a dir, entre el 708 i el 724.
La diòcesi va ser durant molt de temps, des del principi de la seva història, sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna. Durant el període napoleònic va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ferrara, però després, en 1815, va tornar a ser sufragània de Ravenna. Al desembre de 1976 la diòcesi va ser retirat de la seva antigua seu metropolitana per esdevenir una part de la província eclesiàstica de Bolonya.
El 18 de maig de 1965 amb la butlla Pomposiana Abbatia del Papa Pau VI als bisbes pro tempore de Comacchio els va ser concedit el títol d'abat de Pomposa.
Ja el 29 de desembre de 1908 les dues seus es van unir, però la unió va durar fins al 7 de juliol de 1920 quan van ser separades en virtut del decret Instantes supplicationes de la Congregació Consistorial.
El 15 de juliol de 1976, amb el nomenament de Filippo Franceschi, les dues seus van ser unides in persona episcopi.
El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les dues diòcesis i la nova circumscripció eclesiàstica va assumir el seu nom actual.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 273.900 batejats sobre una població de 276.000 persones, equivalent 99,2% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 221.122 | 222.057 | 99,6 | 223 | 152 | 71 | 991 | 91 | 720 | 100 | |
1970 | ? | 252.249 | ? | 222 | 152 | 70 | ? | 94 | 506 | 123 | |
1980 | 276.862 | 278.940 | 99,3 | 221 | 151 | 70 | 1.252 | 87 | 431 | 125 | |
1950 | 80.500 | 80.500 | 100,0 | 44 | 32 | 12 | 1.829 | 14 | 76 | 27 | |
1969 | 70.433 | 70.433 | 100,0 | 67 | 57 | 10 | 1.051 | 10 | 130 | 40 | |
1980 | 65.000 | 67.900 | 95,7 | 53 | 44 | 9 | 1.226 | 9 | 99 | 44 | |
1990 | 324.050 | 328.000 | 98,8 | 236 | 178 | 58 | 1.373 | 65 | 405 | 169 | |
1999 | 276.000 | 280.000 | 98,6 | 184 | 144 | 40 | 1.500 | 4 | 47 | 238 | 169 |
2000 | 276.000 | 280.000 | 98,6 | 181 | 141 | 40 | 1.524 | 8 | 48 | 236 | 169 |
2001 | 277.500 | 281.485 | 98,6 | 189 | 148 | 41 | 1.468 | 9 | 48 | 297 | 169 |
2002 | 276.000 | 280.318 | 98,5 | 184 | 146 | 38 | 1.500 | 8 | 43 | 282 | 169 |
2003 | 271.000 | 275.000 | 98,5 | 185 | 138 | 47 | 1.464 | 9 | 53 | 263 | 169 |
2004 | 269.817 | 273.800 | 98,5 | 185 | 136 | 49 | 1.458 | 12 | 64 | 258 | 169 |
2006 | 274.400 | 279.000 | 98,4 | 176 | 140 | 36 | 1.559 | 12 | 43 | 226 | 171 |
2013 | 273.900 | 276.000 | 99,2 | 172 | 144 | 28 | 1.592 | 17 | 38 | 172 | 169 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.