Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura. L'actual consellera de Cultura és Sònia Hernández des del 12 d'agost de 2024. Té la seu al palau Marc, a la Rambla de Barcelona. La seva missió és la promoció, cooperació i difusió cultural. Entre les seves funcions s'inclou la gestió del patrimoni cultural, arxius i museus, la de les indústries culturals, la cultura tradicional i popular catalana, els equipaments culturals i la promoció i foment de la llengua catalana.^[1]

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Dades
Tipus	Departament de la Generalitat de Catalunya ministeri de cultura editorial
Camp de treball	cultura i arts escèniques
Història
Reemplaça	Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya
Creació	8 maig 1980 29 desembre 2010
Data de dissolució o abolició	29 novembre 2006
Reemplaçat per	Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya
Governança corporativa
Part de	Govern de Catalunya 1980-1984 Govern de Catalunya 2010-2012 Govern de Catalunya 2003-2006 Govern de Catalunya 2012-2016 Govern de Catalunya 2016-2017 Govern de Catalunya 2018-2021 Govern de Catalunya 1999-2003 Govern de Catalunya 1992-1995 Govern de Catalunya 1995-1999 Govern de Catalunya 1984-1988 Govern de Catalunya 1988-1992 Govern de Catalunya 2021-2024
Lloc web	cultura.gencat.cat
Seu social Infotaula edifici Palau Marc Epònim Salvador de March i Bellver, Francesc de March i de Santgenís, Joaquim de March i de Bassols i Ferran de Miró i d'Ortafà Dades Tipus Palau Cronologia 1775 – 1781 construcció, Arquitecte: Joan Soler i Faneca Característiques Estil arquitectònic arquitectura neoclàssica Ubicació geogràfica Lloc Rambla, 8  41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 36″ E Bé cultural d'interès local Id. IPAC 40452 Id. Barcelona 599

Organització

L'organització vigent del Departament entrà en vigor el 22 de juny del 2021 amb el Decret 257/2021 de reestructuració del Departament de Cultura amb l'objectiu d'unificar la normativa vigent i de millorar l'organització interna, quedant estructurat de la manera següent:^[2]

D'una banda, hi ha una Direcció de Serveis, amb rang orgànic de direcció general, que exerceix les funcions d'administració, règim interior i gestió dels serveis comuns del Departament, sota la direcció de la Secretaria General. D'altra banda, el Departament de Cultura s'estructura en quatre direccions generals i una secretaria, que són les unitats directives fonamentals tant en l'actuació sectorial com en la prestació de serveis. En destaca com a novetat la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital, que neix a partir d'una àrea de l'ICEC per convertir-se en Direcció General.

• Gabinet de la Consellera de Cultura
• Secretaria General de Cultura
• Direcció General del Patrimoni Cultural
• Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques
• Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
• Direcció General d'Innovació i Cultura Digital
• Institució de les Lletres Catalanes
• Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
• Secretaria de Política Lingüística
• Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)^[3]

Llista de consellers

#	Legislatura	Nom		Inici mandat	Fi mandat	Partit polític
Conselleria de Cultura (1932-1939)
1	1932-1933		Ventura Gassol	19 de desembre de 1932	6 d'octubre de 1934[a]		Esquerra Republicana de Catalunya
	1934-1939			1 de març de 1936[b]	17 de desembre de 1936
2			Antoni Maria Sbert	17 de desembre de 1936	3 d'abril de 1937
3			Josep Tarradellas[c]	3 d'abril de 1937	16 d'abril de 1937
-			Antoni Maria Sbert	16 d'abril de 1937	5 de maig de 1937
4			Carles Martí i Feced[d]	5 de maig de 1937	29 de juny de 1937
5			Carles Pi i Sunyer	29 de juny de 1937	5 de febrer de 1939
Conselleria d'Ensenyament i Cultura (1977-1980)
6	provisional		Pere Pi-Sunyer	5 de desembre de 1977	8 de maig de 1980		Convergència Democràtica de Catalunya
Conselleria de Cultura (1980-actualitat)
7	I		Max Cahner	8 de maig de 1980	18 de juny de 1984		Convergència Democràtica de Catalunya[e]
8	II		Joan Rigol	18 de juny de 1984	19 de desembre de 1985		Unió Democràtica de Catalunya[e]
9			Joaquim Ferrer	19 de desembre de 1985	4 de juliol de 1988		Convergència Democràtica de Catalunya[e]
10	III		Joan Guitart	4 de juliol de 1988	15 d'abril de 1992		Convergència Democràtica de Catalunya[e]
	IV			15 d'abril de 1992	11 de gener de 1996
	V			11 de gener de 1996	7 de juny de 1996
11			Joan Maria Pujals	7 de juny de 1996	29 de novembre de 1999		Convergència Democràtica de Catalunya[e]
12	VI		Jordi Vilajoana	29 de novembre de 1999	17 de desembre de 2003
13	VII		Caterina Mieras	17 de desembre de 2003	20 d'abril de 2006		Partit dels Socialistes de Catalunya
14			Ferran Mascarell	20 d'abril de 2006	29 de novembre de 2006
15	VIII		Joan Manuel Tresserras	29 de novembre 2006	29 de desembre de 2010		Esquerra Republicana de Catalunya
16	IX		Ferran Mascarell	29 de desembre de 2010	25 de novembre de 2012		Independent[e]
	X			22 de desembre de 2012	14 de gener de 2016
17	XI		Santi Vila	14 de gener de 2016	5 de juliol de 2017		Partit Demòcrata Europeu Català[f]
18			Lluís Puig [g]	5 de juliol de 2017	28 d'octubre de 2017[h]
19	XII		Laura Borràs	29 de maig de 2018	24 de març de 2019		Independent[i]
20			Mariàngela Vilallonga	24 de març de 2019	3 de setembre de 2020
21			Àngels Ponsa	3 de setembre de 2020	26 de maig de 2021		Junts per Catalunya
22	XIII		Natàlia Garriga	26 de maig de 2021	12 d'agost de 2024		Esquerra Republicana de Catalunya
23	XV		Sònia Hernández	12 d'agost de 2024[7]	En el càrrec		Independent[j]

Notes

1. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
2. Restitució del govern.
3. Nomenat com a Conseller Primer, Finances i Cultura.
4. Nomenat com a Conseller de Governació, Finances i Cultura.
5. A proposta de Convergència i Unió
6. A proposta de Junts pel Sí
7. Inicialment proposat per Junts per Catalunya en la XII legislatura, el seu nomenament no fou publicat al DOGC.^[4]
8. Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.^[5]
9. A proposta de Junts per Catalunya.^[6]
10. A proposta del PSC.^[8]