Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó)^[1] va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Entre 1952 i 1956 se'l conegué com a Presidium. Aquest organisme estava format pels principals membres del Comitè Central i, teòricament, funcionava com l'oficina política (d'ací li venia el nom) de l'organisme. Els seus membres eren escollits per dirigir el Partit entre les sessions del Comitè Central, amb un mandat només extensiu al Partit. El Politburó era responsable davant el Comitè Central, i els seus membres estaven subjectes a les directrius i el control d'aquest.

Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

(ru) Политическое бюро Центрального комитета Российской социал-демократической рабочей партии (большевиков) (ru) Бюро Центрального комитета Российской социал-демократической рабочей партии (большевиков) (ru) Бюро Центрального комитета Российской коммунистической партии (большевиков) (ru) Политическое бюро Центрального комитета Российской коммунистической партии (большевиков) (ru) Политическое бюро Центрального комитета Всесоюзной коммунистической партии (большевиков) (ru) Президиум Центрального комитета Коммунистической партии Советского Союза (ru) Политическое бюро Центрального комитета Коммунистической партии Советского Союза
Dades
Nom curt	Политбюро ЦК РСДРП(б), Бюро ЦК РСДРП(б), Бюро ЦК РКП(б), Политбюро ЦК РКП(б), Политбюро ЦК ВКП(б), Президиум ЦК КПСС i Политбюро ЦК КПСС
Tipus	politburó cos governant del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Història
Creació	10 octubre 1917 (Julià)
Data de dissolució o abolició	24 agost 1991
Governança corporativa
Part de	Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

En realitat, però, el Politburó funcionà com el principal òrgan de presa de decisions i control sobre el Comitè Central, i definia i realitzava les principals polítiques. Un cop una decisió era presa, s'informava d'aquesta al Comitè, al Soviet Suprem i al Congrés del Partit per al seu compliment. El control que el Politburó exercia sobre el govern era absolut, car la totalitat dels càrrecs eren portats a terme per membres del Partit, car es feia valer la disciplina partidària per a complir les ordres i instruccions. No obstant això, van existir una sèrie de situacions on organismes com el Comitè Central superaren el Presidium; com, per exemple, la derrota de l'anomenat "Grup Anti-Partit" el 1957.

A instàncies de Lenin, el 23 d'octubre de 1917, a punt de començar la Revolució d'octubre, s'establí una oficina política amb la finalitat específica de dirigir les grans trobades. Aquest precursor no sobreviuria a la guerra, reservant-se la direcció superior al Comitè Central. No obstant això, per motius pràctics, eren menys de la meitat els membres del Comitè Central que podien assistir a les reunions, tot i que aquell organisme prenia totes les decisions importants. Al VIII Congrés del PCUS, celebrat el 1919, es prengué la decisió de restablir l'organisme, que posteriorment esdevindria el nucli i veritable centre polític de la Unió Soviètica. Aquesta nova Oficina Política tenia la responsabilitat de decidir sobre aquells afers que, en atenció de la urgència i la necessitat d'una decisió ràpida, no podien esperar les deliberacions del Comitè Central. Aquest primer organisme estava format per cinc individus en qualitat de membres plens: Lenin, Trotski, Stalin, Kàmenev i Krestinski.

Tot i que en la seva estructura inicial el Politburó tenia el seu origen en les bases partidàries, a la pràctica es convertí, donada la influència de Lenin i d'altres membres destacats, en el principal reflex dels pesos i contrapesos polítics, així com la representació dels principals corrents d'opinió dins del Partit. Els seus integrants comptaven amb el suport dels seus aliats dins del mateix Politburó, així com al Comitè Central i fora d'aquests organismes.

Sota el govern de Stalin, el procés mitjançant el qual les estructures de poder dins del Partit i de l'Estat eren determinades d'una forma altament jerarquitzada. Al prendre el control de la Secretaria General del Partit, Stalin decidí tant la composició del Comitè Central com els integrants del Politburó, en lloc de generar-se de manera contrària. Aquesta estructura es modificà amb la mort de Stalin, afeblint-se la posició del Secretari General, i permetent que novament la composició de l'organisme fos un delicat joc de poders i influències, almenys fins que el nou Secretari General pogués consolidar la seva posició.

Composició

El Politburó estava format per dues classes de membres: per una part estaven els membres plens i per l'altre els membres candidats. La diferència entre ells era que els candidats no tenien dret a vot en les decisions. La composició del mateix varià durant l'existència de la Unió Soviètica, tot i que per un general estava format per catorze membres plens i vuit candidats. Tot i que oficialment no hi havia una direcció dins d'aquest, el Secretari General del Partit, que normalment també era el Director del Comitè Central, tenia un paper preponderant en el seu funcionament. A la pràctica, els membres més poderosos del Politburó eren membres del Secretariat del Partit, encapçalats pel seu Secretari General. Aquell que només tenien seient en un d'aquest organismes eren els de més baixa i escassa influència dins del Partit. Només un grapat de dones van arribar a formar part del Politburó durant la seva existència, sent Iekaterina Fúrtseva la primera de totes elles.

Per evitar al màxim les disputes personals, així com per evitar les faccions, existia una antiga regla de procediment per la qual les crítiques més fortes circulaven amb antelació, per així evitar conflictes durant les mateixes reunions.

El 1990, en el marc del XXVIII Congrés del Partit, aquest decidí transferir els poders radicats al Politburó al Parlament, cessant aquest d'existir totalment després de l'intent de cop d'estat de l'agost de 1991.

Integrants

Els noms dels membres del Politburó apareixen en negreta. Totes les eleccions i remocions del Politburó són per votació del Ple del Comitè Central, a menys que s'indiqui una altra cosa.

Data	Notes
23 d'octubre de 1917	Andrei Búbnov, Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev, Vladímir Lenin, Grigori Sokólnikov, Ióssif Stalin i Lev Trotski són escollits membres de l'Oficina Política en la reunió del Comitè Central.
7 de novembre de 1917	Revolució d'octubre a Petrograt; el Politburó cessa en les seves funcions. Membres del Comitè Central (agost de 1917 al 5 de març de 1918, entre el VI i VII Congrés del PCUS): Artiom (Sergéiev), Ian Berzin, Búbnov, Nikolai Bukharin, Fèlix Dzerjinski, Zinóviev, Kàmenev, Kolontai, Nikolai Krestinski, Lenin, Nikolai Miliutin, Matvei Murànov, Ivar Smilga, Sokólnikov, Stalin, Trotski, Moisei Uritskii i Stepan Xahumian. Membres candidats: Djaparidze, Iofe, Aleksei Kiselev, Georgi Oppókov, Preobrazhenski, Mikola Skrípnik, Ielena Stàssova i Varvara Iakovleva. Membres del Comitè Central (8 de març de 1918 al 17 de març de 1919, entre el VIII i el IX Congrés del PCUS): Artiom, Bukharin, Vladímirski, Dzerjinski, Zinóviev, Krestinski, Lashévich, Lenin, Svérdlov, Smilga, Sokólnikov, Stalin, Stàssova, Trotski, Shmidt. Membres candidats: Berzin, Iofe, Kiselev, Oppókov, Petrovski, Pēteris Stučka, Uritskii i Ixliàpnikov.
25 de març de 1919	Kàmenev, Krestinski, Lenin, Stalin i Trotski són escollits membres plens; Nikolai Bukharin, Zinóviev i Mikhaïl Kalinin són escollits membres candidats.
Juliol a setembre de 1919	Ielena Stàssova, Secretària en Cap del Comitè Central, va ser membre temporal del Politburó entre els mesos de juliol i setembre de 1919, per acord entre el Politburó i l'Orgburo.
5 d'abril de 1920	Kàmenev, Krestinski, Lenin, Stalin i Trotski són escollits membres plens; Bukharin, Zinóviev i Kalinin són escollits membres candidats.
16 de març de 1921	Zinóviev, Kàmenev, Lenin, Stalin i Trotski són escollits membres plens; Bukharin, Kalinin i Viatxeslav Mólotov són escollits membres candidats.
3 d'abril de 1922	Zinóviev, Kàmenev, Lenin, Aleksei Ríkov, Stalin, Mikhaïl Tomski i Trotski són escollits membres plens; Bukharin, Kalinin i Mólotov són escollits membres candidats.
26 d'abril de 1923	Zinóviev, Kàmenev, Lenin, Rivov, Stalin, Tomski i Trotski són escollits membres plens; Bukharin, Kalinin, Mólotov i Ian Rudzutak són escollits membres candidats.
21 de gener de 1924	Lenin mor.
2 de juny de 1924	Bukharin, Zinóviev, Kàmenev, Rivov, Stalin, Tomski i Trotski són escollits membres plens; Dzerjinski, Kalinin, Mólotov, Rudzutak, Sokólnikov i Mikhaïl Frunze són escollits membres candidats.
31 d'octubre de 1925	Frunze mor.
1 de gener de 1926	Bukharin, Kliment Voroixílov, Zinóviev, Kalinin, Mólotov, Rivov, Stalin, Tomski i Trotski són escollits membres plens; Dzerjinski, Kàmenev, Grigori Petrovski, Rudzutak i Nikolai Uglànov són escollits membres candidats.
20 de juliol de 1926	Dzerjinski mor.
23 de juliol de 1926	Zinóviev és rellevat de les seves funcions; Rudzutak és escollit membre ple; Andréi Andreiev, Làzar Kaganòvitx, Kàmenev, Serguei Kírov, Anastàs Mikoian, Sergó Ordjonikidze, Petrovski i Uglànov són escollits membres candidats.
23 d'octubre de 1926	Trotski i Kàmenev són rellevats de les seves funcions en un ple conjunt del Comitè Central i la Comissió Central de Control.
3 de novembre de 1926	Ordjonikidze és rellevat de les seves funcions en un ple conjunt del Comitè Central i la Comissió Central de Control; Vlas Txubar és escollit membre candidat.
19 de desembre de 1927	Bukharin, Voroixílov, Kalinin, Kúibixev, Mólotov, Rivov, Rudzutak, Stalin i Tomski són escollits membres plens; Andreiev, Kaganòvitx, Kírov, Stànislav Kosior, Mikoian, Petrovski, Uglànov i Txubar són escollits membres candidats.
29 d'abril de 1929	Uglànov és rellevat de les seves funcions; Karl Bauman és escollit membre candidat.
21 de juny de 1929	Sergéi Sirtsov és escollit membre candidat.
17 de novembre de 1929	Bukharin és rellevat de les seves funcions.
13 de juliol de 1930	Voroixílov, Kaganòvitx, Kalinin, Kírov, Kosior, Valerian Kúibixev, Mólotov, Rudzutak, Rivov i Stalin són escollits membres plens; Andreiev, Mikoian, Petrovski, Sirtsov i Txubar són escollits membres candidats.
1 de desembre de 1930	Sirtsov és rellevat de les seves funcions.
21 de desembre de 1930	Rivov i Andreiev són rellevats de les seves funcions en un ple conjunt del Comitè Central i de la Comissió Central de Control; Ordjonikidze és escollit membre ple.
4 de febrer de 1932	Rudzutak és rellevat de les seves funcions; Andreiev és escollit membre ple.
10 de febrer de 1934	Andreiev, Voroixílov, Kaganòvitx, Kalinin, Kírov, Kosior, Kúibixev, Mólotov, Ordjonikidze i Stalin són escollits membres plens; Mikoian, Petrovski, Pàvel Póstixev, Rudzutak i Txubar són escollits membres candidats.
1 de desembre de 1934	Kírov és assassinat.
25 de gener de 1935	Kúibixev mor.
1 de febrer de 1935	Mikoian i Txubar són escollits membres plens; Andrei Jdànov i Robert Eije són escollits membres candidats.
18 de febrer de 1937	Ordjonikidze se suïcida.
26 de maig de 1937	Rudzutak és expulsat del Comitè Central i del Partit després d'haver estat detingut el 25 de maig de 1937.
12 d'octubre de 1937	Nikolai Iejov és escollit membre candidat.
14 de gener de 1938	Póstixev és rellevat de les seves funcions; Nikita Khrusxov és escollit membre candidat.
29 d'abril de 1938	Eije és detingut.
3 de maig de 1938	Kosior és detingut.
16 de juny de 1938	Txubar és rellevat de les seves funcions pel Politburó.
22 de març de 1939	Andreiev, Voroixílov, Jdànov, Kaganòvitx, Kalinin, Mikoian, Mólotov, Stalin i Khrusxov són escollits membres plens; Lavrenti Béria i Nikolai Ixvèrnik són escollits membres candidats.
21 de febrer de 1941	Nikolai Voznesenski, Gueorgui Malenkov i Aleksandr Ixtxerbakov són escollits membres candidats.
10 de maig de 1945	Ixtxerbakov mor
18 de març de 1946	Béria i Malenkov són escollits membres plens; Nikolai Bulgànin i Aleksei Kossyguin són escollits membres candidats.
3 de juny de 1946	Kalinin mor.
26 de febrer de 1947	Voznesenski és escollit membre ple.
18 de febrer de 1948	Bulgànin és aprovat com a membre ple por qüestionari.
31 d'agost de 1948	Jdànov mor.
4 de setembre de 1948	Kossyguin és aprovat com a membre ple por qüestionari.
7 de març de 1949	Voznesenski és rellevat de les seves funcions.
16 d'octubre de 1952	Andriànov, Averki Àristov, Béria, Bulgànin, Voroixílov, Semió Ignàtiev, Kaganòvitx, Korottxenko, Kuznetsov, Otto Kuusinen, Malenkov, Viatxeslav Màlixev, Mèlnikov, Mikoian, Mijàilov, Mólotov, Pervukhin, Panteleimon Ponomarenko, Maksim Sabúrov, Stalin, Mikhaïl Súslov, Khrusxov, Txesnokov, Ixvèrnik i Matvei Ixkiriàtov són escollits membres plens; Leonid Bréjnev, Andrei Vixinski, Arseni Zvèrev, Nikolai Ignàtov, Ivan Kabànov, Kossyguin, Nikolai Patòlitxev, Nikolai Pégov, Aleksandr Puzànov, Ivan Tevosian i Pavel Iudin són escollits membres candidats. Membres no oficials del Presídium: Béria, Bulgànin, Voroixílov, Kaganòvitx, Malenkov, Pervukhin, Sabúrov, Stalin i Khrusxov.
5 de març de 1953	Stalin mor.
5 de març de 1953	Béria, Bulgànin, Voroixílov, Kaganòvitx, Malenkov, Mikoian, Mólotov, Pervukhin, Sabúrov i Khrusxov són escollits membres plens en una sessió conjunta del Comitè Central, el Consell de Ministres i el Presídium del Soviet Suprem; Mir Bagírov, Mèlnikov, Ponomarenko i Ixvèrnik són escollits membres candidats.
6 de juny de 1953	Mèlnikov és rellevat de les seves funcions; Aleksei Kiritxenko és escollit membre candidat.
26 de juny de 1953	Béria és detingut.
7 de juliol de 1953	Béria és rellevat de les seves funcions.
17 de juliol de 1953	Bagírov és rellevat de les seves funcions.
12 de juliol de 1955	Kiritxenko i Súslov són escollits membres plens.
27 de febrer de 1956	Bulgànin, Voroixílov, Kaganòvitx, Kiritxenko, Malenkov, Mikoian, Mólotov, Pervukhin, Sabúrov, Súslov i Khrusxov són escollits membres plens; Bréjnev, Gueorgui Júkov, Nuritdin Mukhítdinov, Iekaterina Fúrtseva, Ixvèrnik, Dmitri Xepílov són escollits membres candidats.
14 de febrer de 1957	Frol Kozlov és escollit membre candidat.
29 de juny de 1957	Kaganòvitx, Malenkov, Mólotov i Xepílov són rellevats de les seves funcions. Àristov, Nikolai Beliàiev, Bréjnev, Bulgànin, Voroixílov, Júkov, Ignàtov, Kiritxenko, Kozlov, Kuusinen, Mikoian, Súslov, Fúrtseva, Khrusxov i Ixvèrnik són escollits membres plens; Ian Kalnberzin, Andrei Kirilenko, Korottxenko, Kossyguin, Kirill Màzurov, Basil Mjavanadze, Mukhítdinov, Pervukhin i Pjotr Pospélov són escollits membres candidats.
29 d'octubre de 1957	Júkov és rellevat de les seves funcions.
17 de desembre de 1957	Mukhítdinov és escollit membre ple.
18 de juny de 1958	Nikolai Podgorni i Dmitri Polianski són escollits membres candidats.
5 de setembre de 1958	Bulgànin és rellevat de les seves funcions.
4 de maig de 1960	Beliàiev i Kiritxenko és rellevat de les seves funcions; Kossyguin, Nikolai Podgorni i Polianski són escollits membres plens.
16 de juliol de 1960	Voroixílov és rellevat de les seves funcions.
18 de gener de 1961	Gennadi Vóronov i Víktor Grixin són escollits membres candidats.
31 d'octubre de 1961	Bréjnev, Vóronov, Kozlov, Kossyguin, Kuusinen, Mikoian, Podgorni, Polianski, Súslov, Khrusxov i Ixvèrnik són escollits membres plens; Grixin, Màzurov, Mjavanadze, Xarof Raxídov i Vladímir Ixtxerbitski són escollits membres candidats.
23 d'abril de 1962	Kirilenko és escollit membre ple.
23 de novembre de 1962	Leonid Iefrémov és escollit membre candidat.
13 de desembre de 1963	Ixtxerbitski és rellevat de les seves funcions; Pjotr Xélest és escollit membre candidat.
17 de maig de 1964	Kuusinen mor.
14 d'octubre de 1964	Khrusxov és rellevat de les seves funcions.
16 de novembre de 1964	Kozlov és rellevat de les seves funcions; Aleksandr Xelepin i Xélest són escollits membres plens; Pjotr Démitxev és escollit membre candidat.
26 de març de 1965	Màzurov és escollit membre ple; Dmitri Ustínov és escollit membre candidat.
6 de desembre de 1965	Ixtxerbitski és escollit membre candidat.
8 d'abril de 1966	Bréjnev, Vóronov, Kirilenko, Kossyguin, Màzurov, Arvid Pelxe, Podgorni, Polianski, Súslov, Xelepin i Xélest són escollits membres plens; Grixin, Démitxev, Dinmukhamed Konàiev, Petr Maixèrov, Mjavanadze, Raxídov, Ustínov i Ixtxerbitski són escollits membres candidats.
21 de juny de 1967	Iuri Andrópov és escollit membre candidat.
9 d'abril de 1971	Bréjnev, Vóronov, Grixin, Kirilenko, Kossyguin, Fedor Kulakov, Konàiev, Màzurov, Pelxe, Podgorni, Polianski, Súslov, Xelepin, Xélest i Ixtxerbitski són escollits membres plens; Andrópov, Démitxev, Maixèrov, Mjavanadze, Raxídov i Ustínov són escollits membres candidats.
23 de novembre de 1971	Mikhaïl Solómentsev és escollit membre candidat.
19 de maig de 1972	Borís Ponomariov és escollit membre candidat.
18 de desembre de 1972	Mjavanadze és rellevat de les seves funcions.
27 d'abril de 1973	Vóronov i Xélest és rellevat de les seves funcions; Andrópov, Andrei Gretxkó i Andrei Gromiko són escollits membres plens; Grigori Romànov és escollit membre candidat.
16 d'abril de 1975	Xelepin és rellevat de les seves funcions.
5 de març de 1976	Andrópov, Bréjnev, Gretxko, Grixin, Gromiko, Kirilenko, Kossyguin, Kulakov, Konàiev, Màzurov, Pelxe, Podgorni, Romànov, Súslov, Ustínov i Ixtxerbitski són escollits membres plens; Geidar Aliïev, Démitxev, Maixèrov, Ponomariov, Raxídov i Solómentsev són escollits membres candidats.
26 d'abril de 1976	Gretxko mor.
24 de maig de 1977	Podgorni és rellevat de les seves funcions.
3 d'octubre de 1977	Konstantín Txernenko és escollit membre candidat.
17 de juliol de 1978	Kulakov mor.
27 de novembre de 1978	Màzurov és rellevat de les seves funcions; Txernenko és escollit membre ple; Nikolai Tíkhonov i Eduard Xevardnadze són escollits membres candidats.
27 de novembre de 1979	Tíkhonov és escollit membre ple; Mikhaïl Gorbatxov és escollit membre candidat.
4 d'octubre de 1980	Maixèrov mor en un accident automobilístic.
21 d'octubre de 1980	Kossyguin és rellevat de les seves funcions; Gorbatxov és escollit membre ple; Kiselev és escollit membre candidat.
3 de març de 1981	Andrópov, Bréjnev, Gorbatxov, Grixin, Gromiko, Kirilenko, Konàiev, Pelxe, Romànov, Súslov, Tíjonov, Ustínov, Txernenko i Vladímir Ixtxerbitski són escollits membres plens; Heydar Aliïev, Démitxev, Kiselev, Vasili Kuznetsov, Borís Ponomariov, Raxídov, Solómentsev i Xevardnadze són escollits membres candidats.
25 de gener de 1982	Súslov mor.
24 de maig de 1982	Dolgij és escollit membre candidat.
10 de novembre de 1982	Bréjnev mor.
22 de novembre de 1982	Kirilenko és rellevat de les seves funcions; Aliïev és escollit membre ple.
11 de gener de 1983	Kiselev mor.
29 de maig de 1983	Pelxe mor.
15 de juny de 1983	Vitali Vorotnikov és escollit membre candidat.
31 d'octubre de 1983	Raxídov se suïcida.
26 de desembre de 1983	Vorotnikov i Solómentsev són escollits membres plens; Víktor Txebrikov és escollit membre candidat.
9 de febrer de 1984	Andrópov mor.
20 de desembre de 1984	Ustínov mor.
10 de març de 1985	Txernenko mor.
23 d'abril de 1985	Iegor Ligatxov, Nikolai Rijkov i Txebrikov són escollits membres plens; Sergei Sokolov és escollit membre candidat.
1 de juliol de 1985	Romànov és rellevat de les seves funcions; Xevardnadze és escollit membre ple.
15 d'octubre de 1985	Tíjonov és rellevat de les seves funcions; Nikolai Talizin és escollit membre candidat.
18 de febrer de 1986	Grixin és rellevat de les seves funcions; Borís Ieltsin és escollit membre candidat.
6 de març de 1986	Aliïev, Vorotnikov, Gorbatxov, Gromiko, Lev Zaikov, Konàiev, Ligatxov, Rijkov, Solómentsev, Txebrikov, Xevardnadze i Ixtxerbitski són escollits membres plens; Démitxev, Vladimir Dolgij, Ieltsin, Nikolai Sliunkov, Sokolov, Iuri Soloviev i Talizin són escollits membres candidats.