Premi Joan Crexells de narrativa
premi literari de narrativa en català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.
Honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 1896 - 1926), soci de la casa, que morí prematurament després d'haver assolit una gran anomenada com a intel·lectual i polígraf.
El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apel·les Fenosa que representa la deessa Atena i és el guardó degà dels premis literaris instituïts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. A partir de 2005 el premi va anar acompanyat d'una dotació econòmica de 6.000 euros i el 2008 s'hi va incorporar un nou guardó, obra de l'artista plàstic Antoni Llena. El 2013 la dotació va baixar a 4.000 euros, el 2015 va quedar sense dotació econòmica[1] i el 2016 es va tornar a dotar el premi amb 4.000 euros.[2]
Remove ads
Obres guanyadores
Primera etapa
- 1928 Desert
- 1929, Joan Puig i Ferreter, per El cercle màgic
- 1930, Miquel Llor, per Laura a la ciutat dels sants
- 1931, Prudenci Bertrana, per L'hereu
- 1932, Josep Maria de Sagarra, per Vida privada
- 1933, Carles Soldevila, per Valentina
- 1934, Maria Teresa Vernet, per Les algues roges
- 1935, Ernest Martínez i Ferrando, per Una dona s'atura al camí
- 1936, Francesc Trabal, per Vals
- 1937, Mercè Rodoreda, per Aloma
- 1938, Noel Clarasó, per Francis de Cer
Segona etapa
- 1982, Joan Perucho, per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1983, Pere Gimferrer, per Fortuny
- 1984, Pau Faner, per Fins al cel
- 1985, Maria Barbal, per Pedra de tartera
- 1986, Pere Calders, per Gaeli i l'home Déu
- 1987, Baltasar Porcel, per Les primaveres i les tardors
- 1988, Jesús Moncada, per Camí de sirga
- 1989, Miquel de Palol i Muntanyola, per El jardí dels set crepuscles
- 1990, Miquel Àngel Riera, per Illa Flaubert
- 1991, Jaume Cabré, per Senyoria
- 1992, Robert Saladrigas, per El sol de la tarda
- 1993, Víctor Mora Pujadas, per La dona dels ulls de pluja
- 1994, Carme Riera, per Dins el darrer blau
- 1995, Maria Mercè Marçal, per La passió segons Renée Vivien
- 1996, Joan Francesc Mira, per Borja Papa
- 1997, Jesús Moncada, per Estremida memòria
- 1998, Martí Domínguez, per Les confidències del comte de Buffon
- 1999, David Castillo, per El cel de l'infern
- 2000, Baltasar Porcel, per El cor del senglar
- 2001, Joan Agut, per El mestre de Taüll
- 2002, Ferran Torrent, per Societat limitada
- 2003, Emili Teixidor, per Pa negre
- 2004, Joan-Lluís Lluís, per El dia de l'ós
- 2005, Joan-Daniel Bezsonoff, per Les amnèsies de Déu
- 2006, Miquel Maria Gibert, per La victòria de la creu
- 2007, Edgar Cantero, per Dormir amb Winona Ryder
- 2008, Joan Francesc Mira, per El professor d'història
- 2009, Vicenç Pagès, per Els jugadors de whist
- 2010, Antoni Vives, per El somni de Farringdon Road
- 2011, Jaume Cabré, per Jo confesso
- 2012, Josefa Contijoch, per Sense alè[3]
- 2013, Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs
- 2014, Manuel Baixauli, per La cinquena planta[4]
- 2015, Joan Benesiu per Gegants de gel[5]
- 2016, Joan Buades Beltran per Crui[6]
- 2017, Desconvocat
- 2018, Melcior Comes per Sobre la terra impura
- 2019, Toni Sala per Persecució[7]
- 2020, Àlvar Valls per Entre l'infern i la glòria[8]
- 2021, Joan-Lluís Lluís per Junil a les terres dels bàrbars[9]
- 2022, Mar Bosch Oliveras per L'edat dels vius[10]
- 2023, Mònica Batet Boada per Una història és una pedra llançada al riu[11]
- 2024, Albert Pijuan per La gran substitució[12]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads