meva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈme.βə/, balear /ˈme.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈme.βa/
	valencià /ˈme.va/, /ˈme.βa/

• Rimes: -eva

Pronom

meva f. ‎(plural meves, masculí meu)

1. Allò (alguna cosa de gènere femení) de propietat o relació d'un mateix (quelcom que és meu).

   La meva mare és periodista.

   La cartera és meva, Aquesta cartera és la meva.

Variants

• meua
• mia
• ma

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Traduccions

De propietat pròpia

• Anglès: mine ^(en), my ^(en) (seguit d'un nom)
• Castellà: mío ^(es), mi ^(es) (seguit d'un nom)
• Francès: ma ^(fr) f., mienne ^(fr) f.
• Hindi: मेरी ^(hi)

Interjecció

meva

1. (pilota) jo

Miscel·lània

• Síl·labes: me·va (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot