son

Potser volíeu: Son, sòn, són

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈsɔn/^ⓘ
• Rimes: -ɔn
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu àton) oriental /sun/, occidental /son/
• Etimologia: Nom: del llatí del llatí somnus, segle XIII. En femení per analogia amb fam i set.
• Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar *sum, del clàssic suum, segle XII.

Nom

son m. ‎(plural sons)

1. Estat de somni, de suspensió de la consciència

Variants

• so (tarragoní, mallorquí, menorquí)

Derivats

• malson

Traduccions

Estat de somni

• Anglès: sleep ^(en)
• Asturià: sueñu ^(ast) m.
• Basc: lo ^(eu)
• Castellà: sueño ^(es)
• Eslovè: spanje ^(sl), spanec ^(sl)
• Francès: sommeil ^(fr)
• Llengua de signes catalana: DORMIR ^(csc)

Nom

son f. ‎(plural sons)

1. Ganes de dormir.

Traduccions

Ganes de dormir

• Basc: logura ^(eu)
• Castellà: sueño ^(es)
• Eslovè: zaspan ^(sl) m. (adjectiu)
• Francès: sommeil ^(fr)

Adjectiu

son m. ‎(femení sa, plural masculí sos o sons, plural femení ses)

1. Possessiu masculí singular àton, equivalent a la forma tònica el seu.

Notes

Utilitzat en la literatura antiga i de la Renaixença, actualment poc usat, tan sols amb noms de parentiu: son pare, son germà...

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Verb

son

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: nos ^(alfagrama), nòs, nós

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /sʌn/

• àudio (RU) ^ⓘ
• àudio (EUA) ^ⓘ

• Homòfon: sun

Nom

son ‎(plural sons)

1. fill

Antònims

• daughter ‎(«filla»)
• father ‎(«pare»), mother ‎(«mare»)

Derivats

• grandson
• son-in-law
• stepson

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈson/, meridional \ˈsoŋ\

Americà: alt /ˈson/, baix \ˈsoŋ\, austral /ˈson/

• Rimes: -on
• Etimologia: Del llatí sonus [1].
• Etimologia: De ser [2].

Nom

son m. ‎(plural sones)

1. so agradable

Relacionats

• sonar
• sonido

Verb

son

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present d’indicatiu del verb ser

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: nos ^(alfagrama)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre son

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsun/, /suŋ/ (aranès)
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

son m. ‎(plural sons)

1. so

Adjectiu

son m. ‎(femení sa, plural sos, femení plural sas)

1. son, possessiu àton de tercera persona
2. (gascó) forma alternativa de sieu ‎(«seu, possessiu de tercera persona»)

Pronom

son m.

1. (gascó) forma alternativa de sieu ‎(«seu, possessiu de tercera persona»)

Verb

son

1. tercera persona plural (eles/eri, elas/eres) del present d'indicatiu de èsser