mes

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: mes-, MES, mès, més

Català

  • Pronúncia(i): (nom) /ˈmes/, (gironí) /ˈmɛs/
  • Pronúncia(i): (conjunció) /ˈmes/
  • Rimes: -es
  • Pronúncia(i): (adjectiu àton) oriental /məs/, occidental /mes/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: central /ˈmɛs/
balear /ˈməs/, /ˈmɛs/
Occidental: /ˈmes/
  • Rimes: -ɛs
  • Homòfons: m'és, més
  • Etimologia: Nom: del llatí mēnse(m), segle XIII.
  • Etimologia: Conjunció: del català antic mas, de mais, del llatí magis («més») usat en llatí vulgar amb valor adversatiu a partir d’expressions «és més, més hi ha», segle XIII. Doblet de mai.

Nom

mes m. (plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

Traduccions

Conjunció

mes

  1. però

Traduccions

Adjectiu

mes f. pl.

  1. Forma plural de ma («les meves»).

Relacionats

Verb

mes

  1. Participi masculí singular del verb metre.

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: ems (alfagrama), sem (revers), Sem (revers)

Vegeu també

Remove ads

Francès

Adjectiu

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

Adjectiu

mes f. pl.

  1. forma plural de ma

Occità

  • Pronúncia(i): /ˈmes/
  • Àudio: Bearn

Nom

mes m. (plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

Adverbi

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai («més»)
    «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads