sua

Potser volíeu: suà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsu.ə/, occidental /ˈsu.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Del llatí sua, femení de suus.

Pronom

sua f. ‎(plural sues)

1. (arcaisme, septentrional, alguerès) Forma alternativa de seva.

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Verb

sua

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de suar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb suar.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·a (2)
• Anagrames: aus ^(revers), Sau, usa, usà

Basc

Nom

sua

1. absolutiu definit singular de su

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.a/, /ˈsʊ.aː/

Adjectiu

sua

1. nominatiu femení singular de suus
2. nominatiu neutre plural de suus
3. vocatiu femení singular de suus
4. vocatiu neutre plural de suus
5. acusatiu neutre plural de suus

suā

1. ablatiu femení singular de suus

Occità

Adjectiu

sua f. ‎(plural suas o suas [aranès], masculí sòn)

1. (occità pirinenc) forma alternativa de siá ‎(«seva»)