L'actini es un element quimic de la familha dels actinids, de simbòl Ac e de numèro atomic 89.
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
|
|
|---|
| Descobridor o inventaire |
|
| Data de descobèrta |
|
| Contrari |
|
| Color |
|
| Simbòl de quantitat |
|
| Simbòl d'unitat |
|
| Proprietat de |
|
| Fondador |
|
| Compren |
|
| Data de debuta |
|
| Data de fin |
|
| Precedit per |
|
| Seguit per |
|
| Coordenadas |
|
|
|
| - |
| Taula complèta • Taula espandida |
| ISO 4217 |
|
| Descripcion |
|
| Nom scientific |
|
| Autor |
|
| Taxon superior |
|
| Domeni |
|
| Règne |
|
| Embrancament |
|
| Classa |
|
| Òrdre |
|
| Familha |
|
| Genre |
|
| Espècias |
|
| Reng taxonomic |
|
| Estatut de conservacion (IUCN) |
|
| Regula |
|
| Interagís amb |
|
| Endemic a |
|
| Taxon tipe |
|
| Abreviacion d'autor en botanica |
|
| Basionim |
|
| Incertae sedis |
|
| Sinonim remplaçat |
|
| Ancian autor del taxon |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Simbòl quimic |
|
| Formula quimica |
|
| Estat de la matèria |
|
| Metòde de determinacion |
|
| Sistèma cristalin |
|
| Familha de lengas |
|
| Dialècte |
|
| ISO 639-1 |
|
| ISO 639-2 |
|
| ISO 639-3 |
|
| ISO 639-6 |
|
| ISO 15924 |
|
| alfabet |
|
| còde de lenga IETF |
|
| còde de lenga Wikimedia |
|
| Fabricant |
|
| Desvolopaire |
|
| Lengatge de programacion |
|
| Conceptor |
|
| Domeni d'aqueste mestièr |
|
| Version establa |
|
| Sistèma operatiu |
|
| Plataforma |
|
| Mòde de jòc |
|
| Motor |
|
| Seria |
|
| Licéncia |
|
| Lançador |
|
| Site de lançament |
|
| Data de lançament |
|
| Tipe d'orbita |
|
| Bus satellit |
|
| Imatriculacion de l'aeronau |
|
| Armament |
|
| Primièr vòl |
|
| Alimentat per |
|
| Informacions generalas |
| Nom, Simbòl, Numèro |
Actini, Ac, 89 |
| Familha d'element |
?? |
| Grop, Periòde, Blòt |
3, 7, f |
| Massa volumica |
10 070 kg/m3 |
| Color |
Argentat |
| Proprietats atomicas |
| Massa atomica |
227 u |
| Rai atomic (calc) |
195 (ND) pm |
| Rai de covaléncia |
ND pm |
| Rai de van der Waals |
ND pm |
| Configuracion electronica |
[Rn] 6d1 7s2 |
| Electrons per nivèl d'energia |
2, 8, 18, 32, 18, 9, 2 |
| Estats d'oxidacion |
3 |
| Oxid |
neutre |
| Estructura cristallina |
Cubica fàcia centrada |
| Proprietats fisicas |
| Estat ordinari |
Solid |
| Temperatura de fusion |
1323 K |
| Temperatura de ica |
?? K |
| Energia de fusion |
62 kJ/mol |
| Energia de ica |
?? kJ/mol |
| Volum molar |
22,55×10-6 m³/mol |
| Pression de la vapor |
ND |
| Velocitat del son |
ND m/s a 20 °C |
| Divèrs} |
| Electronegativitat (Pauling) |
1,1 |
| Calor massica |
ND J/(kg.K) |
| Conductivitat electrica |
ND S/m |
| Conductivitat termica |
12 W/(m.K) |
| 1èr potencial d'ionizacion | 499 kJ/mol |
| 2nd potencial d'ionizacion | 1170 kJ/mol |
| Isotòps mai estables |
| iso |
AN |
periòde |
MD |
Ed MeV |
PD |
| 225Ac | sin. | 10 jorns | α | 5, 935 | 221Fr |
| 226Ac | sin. | 29.37 oras | α
β-
ε | 5,536
1,117
0,640 | 222Fr
226Th
226Ra |
| 227Ac | 100% | 21.733 ans | α
β- | 5,042
0,045 | 223Fr
227Th |
|
| Unitats del SI & CNTP, levada indicacion contrària. |
Tampar
Son nom ven del grèc « aktinos » (radiacion).
L'actinium foguèt descobèrt per André Debierne en 1899 dins de mescladís d'oxids de tèrras raras.
Es un metal blanc argentat e molt.
S'extrai en pichonas quantitats de las minièras d'urani (es un produch de la cadena de desintegracion de 235U) o per reaccion nucleara.
