Estronci

From Wikipedia, the free encyclopedia

Estronci
Remove ads

L'estronci es un element quimic, de simbòl Sr e de numèro atomic 38. L'estronci, coma lo calci, es un alcalinoterrós. Es mòl, malleable, gris-jaune. Al contacte amb l'aire fòrma un filme d'oxid protector. S'enflama e crema aisidament dins l'aire e reagís amb l'aiga.

Thumb
Estronci conservat jos argon
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads
Remove ads

Descobèrta

L'estronci foguèt isolat per Sir Humphry Davy (Anglatèrra) en 1808 après que son oxid foguèsse identificat dins la mena d'una mina d'Escòcia près de Strontian, l'estroncianita SrCO3 en 1790 per Thomas Charles Hope. Aquel s'apiejèt suls trabals de William Cruickshank e  (en), los primièrs de postular l'existéncia d'un element desconegut dins l'estroncianita.

Isotòps

Article detalhat: Isotòps de l'estronci.

L'estronci ten 35 isotòps coneguts de nombre de massa variant entre 73 et 107, e sièis isomèrs nuclars. Entre eles, quatre isotòps son estables e representan la totalitat de l'estronci natural : 84Sr (0,56 %), 86Sr (9,86 %), 87Sr (7,0 %) e 88Sr (82,58 %). Emai que 84Sr siá sopçonat de se desintegrar par desintegracion β+β+ en 84Kr, Aquesta foguèt pas per ara jamai observada e demòra considerat coma estable. La massa atomica estandart de l'estronci es de 87,62(1) u.

Remove ads

Occurréncia

L'estronci se tròba dins de minerals tals que la celestina SrSO4 e l'estroncianita SrCO3.
Lo taus d'estronci present dins la crosta terrèstra es feble (0,034 %). D'unes compausats (solubles) son presents dins l'aiga de mar e d'unas fonts (aigas mineralas).

D' estronci radioactiu (90Sr) e de cèsi radioactiu (137Cs) an contaminat la biosfèra a la seguidas dels ensages nuclears dins l'aire, e après la catastròfa de Chornobil (l'estronci foguèt lo poluant distant principal amb l'iòde e lo cèsi) puèi de Fukushima.

Lo bugadatge de l'estronci e/o sa bioconcentracion dins lo malhum trofic fan que la pollucion de l'aiga e de l'aire an rapidament, segon l'UNSCAR, demesit (En 2009, las aiga de beguda e d’irrigacion despassavan pas pus 1 becquerel de cèsi e d'estronci per litre)[1]. Mas una partida d'aquel estronci foguèt reconcentrat per la cadena alimentària, via d'unes campairòls especialament. Un metòde analitic foguèt publicat per estandardizar l'analisa de l'estronci dins los campairòls a la seguida del passage del nívol de Chornobil[2].

Nòtas e referéncias

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads