Lo manganès es un element quimic, de simbòl Mn e de numèro atomic 25.
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
|
|
|---|
| Descobridor o inventaire |
|
| Data de descobèrta |
|
| Contrari |
|
| Color |
|
| Simbòl de quantitat |
|
| Simbòl d'unitat |
|
| Proprietat de |
|
| Fondador |
|
| Compren |
|
| Data de debuta |
|
| Data de fin |
|
| Precedit per |
|
| Seguit per |
|
| Coordenadas |
|
|
|
| Tc |
| Taula complèta • Taula espandida |
| ISO 4217 |
|
| Descripcion |
|
| Nom scientific |
|
| Autor |
|
| Taxon superior |
|
| Domeni |
|
| Règne |
|
| Embrancament |
|
| Classa |
|
| Òrdre |
|
| Familha |
|
| Genre |
|
| Espècias |
|
| Reng taxonomic |
|
| Estatut de conservacion (IUCN) |
|
| Regula |
|
| Interagís amb |
|
| Endemic a |
|
| Taxon tipe |
|
| Abreviacion d'autor en botanica |
|
| Basionim |
|
| Incertae sedis |
|
| Sinonim remplaçat |
|
| Ancian autor del taxon |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Simbòl quimic |
|
| Formula quimica |
|
| Estat de la matèria |
|
| Metòde de determinacion |
|
| Sistèma cristalin |
|
| Familha de lengas |
|
| Dialècte |
|
| ISO 639-1 |
|
| ISO 639-2 |
|
| ISO 639-3 |
|
| ISO 639-6 |
|
| ISO 15924 |
|
| alfabet |
|
| còde de lenga IETF |
|
| còde de lenga Wikimedia |
|
| Fabricant |
|
| Desvolopaire |
|
| Lengatge de programacion |
|
| Conceptor |
|
| Domeni d'aqueste mestièr |
|
| Version establa |
|
| Sistèma operatiu |
|
| Plataforma |
|
| Mòde de jòc |
|
| Motor |
|
| Seria |
|
| Licéncia |
|
| Lançador |
|
| Site de lançament |
|
| Data de lançament |
|
| Tipe d'orbita |
|
| Bus satellit |
|
| Imatriculacion de l'aeronau |
|
| Armament |
|
| Primièr vòl |
|
| Alimentat per |
|
| Informacions generalas |
| Nom, Simbòl, Numèro |
Manganès, Mn, 25 |
| Familha d'element |
?? |
| Grop, Periòde, Blòt |
7, 4, d |
| Massa volumica |
7470 kg/m3 |
| Color |
Blanc argentat |
| Proprietats atomicas |
| Massa atomica |
54,938 049 u |
| Rai atomic (calc) |
140 (161) pm |
| Rai de covaléncia |
117 pm |
| Rai de van der Waals |
126 pm |
| Configuracion electronica |
[Ar]3d5 4s2 |
| Electrons per nivèl d'energia |
2, 8, 13, 2 |
| Estats d'oxidacion |
7,6,4,2,3 |
| Oxid |
Acid fòrt |
| Estructura cristallina |
cubica A12 |
| Proprietats fisicas |
| Estat ordinari |
solid |
| Temperatura de fusion |
1 243,9 °C, 1517 K |
| Temperatura de ica |
?? K |
| Energia de fusion |
12,05 kJ/mol |
| Energia de ica |
?? kJ/mol |
| Volum molar |
7,35 × 10-6 m³/mol |
| Pression de la vapor |
121 Pa à 1517 K |
| Velocitat del son |
5150 m/s a 20 °C |
| Divèrs} |
| Electronegativitat (Pauling) |
1,55 |
| Calor massica |
480 J/(kg.K) |
| Conductivitat electrica |
0,695× 106 S/m |
| Conductivitat termica |
7,82 W/(m.K) |
| 1èr potencial d'ionizacion | 717,3 kJ/mol |
| 2nd potencial d'ionizacion | 1509 kJ/mol |
| 3sen potencial d'ionizacion | 3248 kJ/mol |
| 4sen potencial d'ionizacion | 4940 kJ/mol |
| 5sen potencial d'ionizacion | 6990 kJ/mol |
| 6sen potencial d'ionizacion | 9220 kJ/mol |
| Isotòps mai estables |
| iso |
AN |
periòde |
MD |
Ed MeV |
PD |
| 52Mn | {syn.} | 5,591 d | ε | 4,712 | 52Cr |
| 53Mn | {sin.} | 3,74× 106 a | ε | 0,597 | 53Cr |
| 54Mn | {sin.} | 312,3 a | ε | 1,377 | 54Cr |
| 54Mn | {sin.} | 312,3 a | β- | 0,697 | 54Fe |
| 55Mn | 100% | estable amb 30 neutrons |
|
| Unitats del SI & CNTP, levada indicacion contrària. |
Tampar
Lo nom deriva de Magnesia, una partida de la província grèga de Tessàlia, que ne deriva tanben lo mot grèc per «aimant», magnes.
Lo mot manganès es l'abreviacion de manganesium, l'ancian nom per l'element.
Aqueste nom proven de las proprietats magneticas de la pirolusita, un mineral que se coneissiá ja dins l'Antiquitat.
