Pandèmia de COVID-19
pandèmia que s'inicià a Wuhan (Xina) i s'estengué arreu del món / From Wikipedia, the free encyclopedia
La pandèmia per coronavirus de 2019-2022,[lower-alpha 1] encara en curs però sense ser ja considerada una emergència sanitària internacional des del 5 de maig del 2023,[3] es considera que començà a mitjans de desembre del 2019 en identificar-se l'inici d'un brot d'un nou coronavirus a la ciutat de Wuhan, a la Xina continental, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense causa clara. Es va relacionar principalment amb els paradistes que treballaven al mercat majorista de marisc de Huanan, on es venen animals vius. No obstant això, posteriorment s'han fet públic indicis que ja des del novembre del 2019 podia haver-hi hagut contagis del nou virus.[4]
Pocs dies després del brot, científics xinesos van aïllar una nova soca de coronavirus, donant-li la designació inicial del 2019-nCoV (posteriorment SARS-CoV-2), que s'ha trobat com a mínim un 70% similar en la seqüència del genoma del coronavirus causant de la SARS (SARS-CoV). Amb el desenvolupament d'un test PCR diagnòstic específic per a detectar la infecció, es van confirmar diversos casos en persones directament vinculades al mercat i en aquelles persones que no hi estaven directament relacionades.
Al quadre clínic ocasionat per aquest virus l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'ha anomenat COVID-19.[5][6][7][8] Els símptomes són febre, tos i dificultat respiratòria, i pot ser mortal.[9]
El virus ha mostrat proves de transmissió de persona a persona, i la seva taxa de transmissió (taxa d'infecció)[10] semblava que s'escalava a mitjans de gener de 2020.[11] El període d'incubació del virus és d'entre 2 i 14 dies, i es manté contagiós durant aquest temps.[12][13]
El 31 de desembre de 2019, es va notificar a l'OMS els primers casos sospitosos.[14] Els primers casos de malaltia simptomàtica van aparèixer poc més de tres setmanes abans del 8 de desembre de 2019.[15]
El 1r de gener de 2020 es va tancar el mercat on s'havien originat els primers casos, i es va aïllar les persones que presentaven signes i símptomes d'infecció pel coronavirus.[14] En un primer moment, es va fer un seguiment de més de 700 persones, entre les quals més de 400 treballadors sanitaris que havien tingut contacte directe amb persones possiblement infectades.[16] Després del desenvolupament d'un test PCR diagnòstic específic per detectar la infecció, es va confirmar la presència de SARS-CoV-2 en 41 persones al clúster original de Wuhan.[5][17] D'aquestes 41 persones, es va informar més tard que dues eren una parella casada, una de les quals no havia estat present al mercat, i altres tres eren membres d'una mateixa família que treballaven a les parades de marisc del mercat.[18][19]
El 9 de gener de 2020 es va confirmar la primera mort per infecció del coronavirus.[20]
El 20 de gener de 2020, el primer ministre xinès Li Keqiang va instar esforços decisius i efectius per prevenir i controlar l'epidèmia de pneumònia causada per un nou coronavirus.[21]
El 23 de gener de 2020, l'OMS va decidir declarar el brot com una emergència de salut pública internacional.[22][23] L'OMS havia advertit anteriorment que es podia produir un brot més ampli[24] i que possiblement augmentaria la seva propagació durant el Chūnyùn (temporada alta de viatges de xinesos al voltant de l'any nou xinès).[7][25] Molts esdeveniments d'Any Nou es van cancel·lar per por a la transmissió, inclosa la Ciutat Prohibida de Pequín, fires tradicionals de temples i altres celebracions. El sobtat augment de casos de la malaltia ha suscitat qüestions relacionades amb el seu origen, el comerç amb animals salvatges,[26] i les incerteses sobre la capacitat del virus de propagar-se i de causar danys, tant si el virus ha circulat durant més temps del que es pensava o si el brot és un esdeveniment de superpropagació.[8][25][27][28][29] El 23 de gener de 2020, la ciutat de Wuhan va ser sotmesa a quarantena, i es va suspendre tot el transport públic dins i fora de la ciutat.[30]
El 24 de gener de 2020, es van produir 26 morts, tots a la Xina,[31] i hi havia proves de transmissió de persones a persones.[32] Les proves mèdiques van revelar més de 800 casos confirmats a la Xina,[31] alguns dels quals eren treballadors sanitaris.[32][33][34] També es van notificar casos confirmats a Tailàndia, Corea del Sud, Japó, Taiwan, Macau, Hong Kong, Estats Units d'Amèrica,[33] Singapur,[35] Vietnam, França,[36] Nepal, Malàisia, Canadà, Austràlia, Cambodja, Sri Lanka, Alemanya, Filipines, Itàlia i Índia. El 24 de gener de 2020 també es van posar en quarantena les ciutats properes, com Huanggang, Ezhou, Chibi, Jingzhou i Zhijiang.[37]
El 30 de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l'emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC), la sisena vegada que la mesura s'ha invocat des de la pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009.[38][39][40][41]
El 17 de febrer de 2020, el nombre de morts a causa del 2019-nCoV se situava a 1.775 (el 2,48% dels infectats; 1.770 a la Xina, 1 a les Filipines, 1 a Hong Kong, 1 al Japó, 1 a França i 1 a Taiwan).[42] Molts dels que van morir tenien altres malalties, com hipertensió arterial, diabetis o malalties cardiovasculars, que deterioraven els seus sistemes immunitaris.[43]
L'11 de març de 2020, l'OMS va passar a considerar la COVID-19 pandèmia en lloc d'epidèmia, arran de l'expansió de la malaltia en 114 països, havent-se multiplicat per 13 els casos fora de la Xina en les dues setmanes anteriors i havent triplicat el nombre de països afectats en aquell mateix període.[44] Nombrosos països han emès restriccions per les concentracions de persones, tancat escoles i fàbriques, tot introduint una gran quantitat de mesures de distanciació social per fer front a la propagació del virus.[45]
El 5 de maig del 2023, l'OMS va decretar la fi de l'emergència sanitària internacional provocada per la pandèmia, després de més de 3 anys, 20 milions de morts i 765 milions de persones infectades. Tanmateix, la darrera setmana d'abril encara havia comunicat 360.000 casos i 3.500 morts, quan al gener encara superaven els 1,3 milions i 14.000 víctimes,[3] quan un grup d'experts de l'OMS encara havia considerat que la Covid-19 seguia sent una amenaça global.[46]