1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre^[1] és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 91 dies per finalitzar l'any.

<<	Octubre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1552: Un estol de corsaris otomans ataquen la vila de Valldemossa, a Mallorca, i capturen un gran nombre de valldemossins, però són derrotats per una colla d'homes, capitanejats per Ramon Gual.
• 1792: apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicació es mantindrà fins a la dècada de 1990.
• 1839, Figueres: s'inaugura el Col·legi d'Humanitats (actual IES Ramon Muntaner), primer institut públic i laic d'Espanya.
• 1922, Barcelona: comença a publicar-se el diari La Publicitat, que seria el principal òrgan del catalanisme.^[2]
• 2017, Catalunya: se celebra el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb més de 2 milions de votants i amb utilització de violència per part del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil.

Resta del món

• 331 aC: Batalla de Gaugamela Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia.^[3]
• 366: Damas I esdevé Papa.
• 959: Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra.^[4]
• 1748: l'Havana, Cuba: Els britànics guanyaren la batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins.
• 1787: L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà en la batalla de Kinburn.
• 1791: S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa.
• 1800: Amb el Tractat de Sant Ildefons Espanya cedeix el domini de la Louisiana a França.
• 1813, Vilcapugio, Departament d'Oruro, Bolívia: l'exèrcit reialista venç a l'Exèrcit del Nord en la Batalla de Vilcapugio duran la segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina.
• 1814: Viena, Imperi d'Àustria: Les potències guanyadores de les guerres napoleòniques es reuneixen al Congrés de Viena per a decidir el futur d'Europa.^[5]
• 1823: Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició.
• 1829: Es funda el South African College a Ciutat del Cap.
• 1838: Maella, Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa: el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la qual els carlins també prenen 3.000 presoners a la Primera Guerra Carlina.
• 1843: Es funda el periòdic News of the World.
• 1856: Es publica el primer fascicle de Madame Bovary, de Gustave Flaubert, a La Revue de Paris.^[6]
• 1869: Viena: els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta.
• 1880: Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes.^[7]
• 1889: Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya.
• 1890: El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite.
• 1891: S'inaugura la Universitat Stanford.^[8]
• 1901, Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors.
• 1903; Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates.
• 1908: Ford Motor Company llança al mercat el model T.
• 1931: La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones.^[9]
• 1937: Es funda la ciutat japonesa de Handa.
• 1938: Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets).
• 1977: La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.^[10]
• 1978: Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic.
• 1979: Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà.

• 1982:

• • inauguració d'Epcot.

• • El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a l'República Federal d'Alemanya.
• 1984: Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.^[11]
• 1988: Mikhaïl Gorbatxov és escollit cap de l'estat soviètic per unanimitat.
• 1991: comença el Setge de Dubrovnik.
• 1994: Palau assoleix la independència.
• 1994: Cambridge (Massachusetts) , EUA: es funda el World Wide Web Consortium.

Naixements

Països Catalans

• 1756 - Barcelona: Francesc Santponç i Roca, metge i inventor català (m. 1821).^[12]
• 1884 - El Port de la Selva: Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (m. 1971).^[13]
• 1909 - Barcelona: Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català (m. 2003).
• 1912 - Palma: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes en 1937.^[14]
• 1936 - Caldes d'Estrac: Magda Bolumar Chertó, artista plàstica catalana, vinculada a les avantguardes artístiques del segle xx.^[15]
• 1939 - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010).^[16]
• 1950 - Barcelona: Mila Segarra i Neira, filòloga catalana.^[17]
• 1964 - Barcelona: Jordi Sànchez i Picanyol, polític català.
• 1966 - Barcelona: Nina, cantant i actriu catalana.^[18]
• 1974 - Maó: María Teresa Pulido Fernández, atleta menorquina, campiona d'Espanya de Marató.^[19]
• 1984 - Granollers, Vallès Oriental: Laura Pous i Tió, tennista professional catalana.^[20]

Resta del món

• 208, Arca Caesarea, Judea: Alexandre Sever, emperador romà.
• 1207, Winchester, Anglaterra: Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1272).^[21]
• 1507, Vignola: Jacopo Vignola, arquitecte italià.
• 1541, Càndia, Creta: Doménikos Theotokópulos, El Greco, pintor, escultor i arquitecte d'origen grec, de final del Renaixement.
• 1685, Viena, Sacre Imperi: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.
• 1788, Bermudes: Mary Prince, esclava, abolicionista i autobiògrafa britànica.^[22]
• 1847, Clapham, Londres: Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(m. 1933)^[23]
• 1849, Estocolm, Suècia: Anne Charlotte Leffler, escriptora sueca.^[24]
• 1859 - Columbia, Carolina del Nord: Clarissa Minnie Thompson Allen, educadora i escriptora afroamericana estatunidenca.^[25]
• 1861, Zemgale, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (m. 1933).^[26]
• 1865, París, França: Paul Dukas, compositor francès (m. 1935).^[27]
• 1889, Los Angeles, Califòrnia: Minta Durfee, actriu estatunidenca (m. 1975).^[28]
• 1893, Chemnitz (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (m. 1983).^[29]
• 1903, Kíiv, Imperi Rus: Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989).^[30]
• 1912, Manchester, Anglaterra: Kathleen Ollerenshaw, matemàtica i política britànica (m. 2014).^[31]
• 1920, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000).^[32]
• 1924, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è president dels Estats Units^[33] (m. 2024).
• 1928, Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic
• 1930, Limerick, Irlanda: Richard Harris, actor irlandès (m. 2002).^[34]
• 1934, Santander, Espanya: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
• 1935
  • Walton-on-Thames, Anglaterra: Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.^[35]
  • Tòquio, Japó: Eiko Kadono, escriptora japonesa.^[36]
• 1937, Londres: Matthew Carter, tipògraf anglès.
• 1938, Sydney, Austràlia: Lorraine Crapp, nedadora australiana especialista en crol, guanyadora de quatre medalles olímpiques.^[37]
• 1945:
  • Tolosa, França: Robert Marconis, geògraf francès.
  • Amman, Jordània: Mona Saudi, escultora, editora i activista d'art
• 1947, Haifa, Mandat britànic de Palestina: Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004.
• 1953, Oslo, Noruega: Grete Waitz, atleta noruega especialista en marató, cross -5 vegades campiona del món- i cursa de fons (m. 2011).^[38]
• 1956, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit.^[39]
• 1957 - Budapest, República Popular d'Hongria: Éva Tardos, informàtica teòrica hongaresa, guanyadora del Premi Fulkerson en 1988.^[40]
• 1959, Krasnoiarsk, Unió Soviètica: Galina Ieniúkhina, ciclista russa, especialista en pista.^[41]
• 1973, Thar Es-Souk, Marroc: Yasmine Lafitte, actriu porno marroquina.^[42]
• 1981, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.^[43]
• 1985, Bokoji, Etiòpia: Tirunesh Dibaba, atleta etíop, especialista en curses de llarga distància, guanyadora de tres medalles olímpiques.^[44]
• 1989, Sacramento, Califòrnia: Brie Larson, actriu, cantautora, directora i guionista estatunidenca.^[45]
• 1990,
  • Istanbul, Turquia: Hazal Kaya, actriu turca.^[46]
  • Bendigo, Victòria, Austràlia: Chloe Hosking, ciclista australiana professional.^[47]

Necrològiques

Països Catalans

• 1572 - Roma: Francesc de Borja, duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
• 1847 - Madrid: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià.
• 1877 - La Garriga: Isabel de Villamartín i Thomas, poeta i dramaturga catalana de la Renaixença (n.1837).^[48]
• 1958 - Cassà de la Selva, Gironès: Pere Arpa i Torremilans, fiscornaire, i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889).
• 1961 - Barcelona: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (n. 1873).^[49]
• 1968 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta, dramaturg, crític literari i d'art (n. 1902).
• 2018 - Montserrat (Bages): Alexandre Olivar i Daydí, religiós patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
• 2019 - Barcelona: Carles Guinovart i Rubiella, compositor català (n. 1941).
• 2022 - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).^[50]

Resta del món

• 1404 - Roma, Estats Pontificis: Bonifaci IX, Papa (n. 1350).^[51]
• 1578 - Namur, Comtat de Namur: Joan d'Àustria, militar castellà i comandant de la batalla de Lepant (1571).
• 1602 - Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
• 1697 - París: Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m. 1697).^[52]
• 1914 - Kristiania: Kitty Lange Kielland, pintora paisatgista noruega (n. 1843).^[53]
• 1918 - Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga.
• 1944 - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià
• 1992 - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora de l'Partit Verd alemany.^[54]
• 1994 - París, França: André Lwoff, metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965 (n. 1902).^[55]
• 2012 - Londres, Regne Unit: Eric Hobsbawm, historiador marxista britànic.
• 2018 - Moriés, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès.^[56]

Festes i commemoracions

• Dia internacional de la música: El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin, president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO.
• Dia internacional de la gent gran
• Santoral: sants Virila, abat; Romà el Melode, monjo; Remigi de Reims, bisbe; Bavó de Gant, monjo; Teresa de Lisieux, verge; beat Juan de Palafox, bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer, caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors.