Txernikhita

La txernikhita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. Rep el nom en honor de Viktora Vassilievitxa Txernikh (Виктора Васильевича Черных) (1889-1941), mineralogista i cap del departament de mineralogia de l'Institut Miner de Leningrad.

Txernikhita
Fórmula química	(Ba,Na)(V3+,Al,Mg)₂((Si,Al)₄O10)(OH)₂
Epònim	Viktor Vasil'evich Chernykh (en)
Localitat tipus	Dipòsit de vanadi de Balasauskandyk, Shieli, Província de Khizilordà, Kazakhstan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Dana	71.2.2a.3
Heys	16.15.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,29 Å; b = 9,18 Å; c = 20,02 Å; β = 95,68°
Color	verd oliva a verd fosc
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	3,14 a 3,16 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,640 a 1,643 nβ = 1,686 a 1,691 nγ = 1,702 a 1,704
Birefringència	δ = 0,062
Angle 2V	mesurat: 11° a 12°, calculat: 52° a 58°
Dispersió òptica	relativament feble
Impureses comunes	Mg, Fe, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1972-006
Símbol	Cyk
Referències	[1]

Característiques

La txernikhita és un silicat de fórmula química (Ba,Na)(V³⁺,Al,Mg)₂((Si,Al)₄O₁₀)(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1973. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de vanadi de Balasauskandyk, a Shieli (Província de Khizilordà, Kazakhstan). També ha estat descrita en altres localitats del Kazakhstan, concretament a la regió del Turquestan, i a la província de Shaanxi, a la República Popular de la Xina.