Kulkeïta

La kulkeïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel Dr. Holger Kulke, geòleg alemany que va proporcionar l'exemplar original.

Kulkeïta
Fórmula química	Mg₈Al(AlSi₇O20)(OH)10
Localitat tipus	Mont El Mourdur, Derrag, Ksar el Boukhari, Atles Tell, Província de Médéa, Algèria
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.60
Dana	71.4.2.6
Heys	16.7.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,32Å; b = 9,2Å; c = 23,88Å; β = 97°
Duresa (Mohs)	2
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,552 nβ = 1,561 nγ = 1,561
Birefringència	δ = 0,009
Angle 2V	mesurat: 24°, calculat: 26°
Dispersió òptica	r < v
Impureses comunes	Ca, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-031
Any d'aprovació	1980
Símbol	Klk
Referències	[1]

Característiques

La kulkeïta és un silicat de fórmula química Mg₈Al(AlSi₇O₂₀)(OH)₁₀. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kulkeïta pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont El Mourdur, entre el municipi de Derrag i el districte de Ksar el Boukhari, a la província de Médéa (Algèria). També ha estat descrita en alguns indrets de França (dins la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps) i Rússia (a les províncies de Txeliàbinsk i Irkutsk).