Orlovita

L'orlovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom del conegut mineralogista rus Yury Leonidivich Orlov (1926-1980), director (1976-1980) del museu mineralògic Fersman, especialista en mineralogia de diamants i pedres precioses, i autor de més de 50 obres, incloses les monografies clàssiques "Mineralogia del diamant" i "Morfologia del diamant".

Orlovita
Fórmula química	KLi₂Ti(Si₄O10)OF
Epònim	Yury L. Orlov (en)
Localitat tipus	Glacera Darai-Pioz, Muntanyes Alai, Serralada Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Dana	71.2.9.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,199(3) Å; b = 9,068(7) Å; c = 10,070(4) Å; β = 99,35°
Grup puntual	2 - esfenoide
Color	incolor a blanc
Exfoliació	perfecta en (001)
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,91(1) g/cm³ (mesurada); 2,014 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,600(2) nβ = 1,620(2) nγ = 1,625(2)
Birefringència	δ = 0,025
Angle 2V	mesurat: 52,5°, calculat: 52,6°
Dispersió òptica	feble r<v
Fluorescència	groc brillant en ona curta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-006
Símbol	Olv
Referències	[1]

Característiques

L'orlovita és un silicat de fórmula química KLi₂Ti(Si₄O₁₀)OF. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orlovita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz, situada a les Muntanyes Alai, dins la serralada Tien Shan (Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.