Ferroaluminoceladonita

La ferroaluminoceladonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la celadonita, un subgrup del de les miques. Rep el nom per la seva relació amb la celadonita i el seu contingut en ferro i alumini.

Ferroaluminoceladonita
Fórmula química	K(Fe2+,Mg)(Al,Fe3+)(Si₄O10)(OH)₂
Epònim	Ferrós, alumini i celadonita
Localitat tipus	Monts Hokonui, Districte de Southland, Southland, Nova Zelanda
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,270 Å; b = 9,106 Å; c = 10,125 Å; β = 100,27°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	verd "celadon", verd
Exfoliació	perfect - (001)
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	cerosa, terrosa
Color de la ratlla	gris clar
Densitat	2,93 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nβ = 1,625 n = 1,625
Birefringència	δ = 0,000
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r < v moderada
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1995-019
Símbol	Facel
Referències	[1]

Característiques

La ferroaluminoceladonita és un silicat de fórmula química K(Fe²⁺,Mg)(Al,Fe³⁺)(Si₄O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta als monts Hokonui, al districte de Southland (Southland, Nova Zelanda). També ha estat descrita a la mina del mont Bischoff (Tasmània, Austràlia) i a Betliar (Regió de Košice, Eslovàquia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.