Preiswerkita

La preiswerkita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom en honor de Heinrich Preiswerk (19 de maig de 1876 - 24 de març de 1940), professor a Basilea, Suïssa. Va passar 30 anys cartografiant la regió de Simplon-Binntal i les muntanyes de Ticino.

Preiswerkita
Fórmula química	NaMg₂Al(Al₂Si₂O10)(OH)₂
Epònim	Heinrich Preiswerk (en)
Localitat tipus	Geisspfad pass, Àrea de Geisspfad, Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Dana	71.2.2b.15
Heys	16.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,22 Å; b = 9,04 Å; c = 9,81 Å; β = 100,41°
Color	verd clar a incolor
Macles	comunes
Duresa (Mohs)	2,5
Densitat	2,96 g/cm³ (mesurada); 2,94 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,560 nβ = 1,614 nγ = 1,615
Birefringència	δ = 0,055
Angle 2V	mesurat: 5° a 7°, calculat: 14°
Dispersió òptica	r < v moderada
Impureses comunes	Fe, Ca, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-008
Símbol	Pwk
Referències	[1]

Característiques

La preiswerkita és un silicat de fórmula química NaMg₂Al(Al₂Si₂O₁₀)(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1980. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a l'àrea de Geisspfad, a la localitat de Binn (Valais, Suïssa). També ha estat descrita en una altra vall suïssa, la vall de Saas, així com a Noruega, França, Grècia, Botswana, la República Popular de la Xina, el Japó, Guatemala i els Estats Units.