Ferripirofil·lita

La ferripirofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pirofil·lita-talc. Rep el nom per la seva relació amb la pirofil·lita i el seu contingut en ferro.

Ferripirofil·lita
Fórmula química	Fe3+Si₂O₅(OH)
Epònim	pirofil·lita i Fèrric
Localitat tipus	Pou Straßen, Eibenstock, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.10
Dana	71.2.1.2
Heys	14.19.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,26 Å; b = 9,1 Å; c = 10,01 Å; β = 95,5°
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	r < v feble
Impureses comunes	Mg, Ca, Al, K, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-062
Any d'aprovació	1978
Símbol	Fprl
Referències	[1]

Característiques

La ferripirofil·lita és un silicat de fórmula química Fe³⁺Si₂O₅(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al pou Straßen, a la localitat d'Eibenstock, dins el districte d'Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita a la pedrera Steinerleinbach, a l'estat alemany de Baviera, així com a d'altres localitat de la República Txeca, Itàlia, Suècia, el Kazakhstan, el Brasil i els Estats Units. També se n'ha trobat a l'Atlantis II Deep, la conca submarina més gran del mar Roig amb una profunditat màxima de 2.170 metres; conté salmorra calenta amb temperatures de fins a 56 °C i salinitats set vegades superiors a la de l'aigua de mar normal.^[2]