Roscoelita

La roscoelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el seu nom de Sir Henry Enfield Roscoe (1833-1915), químic anglès, especialment conegut pels primerencs treballs sobre el vanadi i els seus estudis fotoquímics.

Roscoelita
Fórmula química	K(V3+,Al)₂(AlSi₃O10)(OH)₂
Epònim	Henry Enfield Roscoe
Localitat tipus	mina Stuckslager (Stuckslacker Mine; Sam Simms Mine), Coloma, Districte de Coloma, West Belt, Comtat d'El Dorado, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.05a
Dana	71.2.2a.4
Heys	16.15.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial 12
Color	marró, gris fosc a negre
Exfoliació	perfecta en {001}
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	nacrada
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,92 a 2,94 g/cm³ (mesurada); 2,89 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,590 a 1,610 nβ = 1,630 a 1,685 nγ = 1,640 a 1,704
Birefringència	δ = 0,050 a 0,094
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 24,5° a 39,5°
Dispersió òptica	r < v feble
Impureses comunes	Fe, Ca, Na, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Any d'aprovació	1876
Símbol	Rcl
Referències	[1]

Característiques

La roscoelita és un silicat de fórmula química K(V³⁺,Al)₂(AlSi₃O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roscoelita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Stuckslager, a la localitat de Coloma, al districte homònim del comtat d'El Dorado, a Califòrnia, Estats Units. Ha estat descrita en gairebé tres-cents jaciments d'arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la mina Eureka, situada a la localitat de Castell-estaó, a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida.