Kinoshitalita

La kinoshitalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. S'anomenà així en honor de Kameki Kinoshita, mineralogista, professor a la Universitat de Kyushu i investigador de dipòsits minerals del Japó. És l'anàleg d'hidroxil de la fluorokinoshitalita.

Kinoshitalita
Kinoshitalita amb fredrickssonita (de color negre) i calcita (de color blanc); mostra procedent de Långban, Filipstad, Värmland, Suècia.
Fórmula química	BaMg₃(Si₂Al₂O10)(OH)₂
Epònim	Kameki Kinoshita (en)
Localitat tipus	Mina Noda-Tamagawa, Noda-mura, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.35
Dana	71.2.2c.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,34Å; b = 9,25Å; c = 10,25Å; β = 99,99°
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,619 nβ = 1,628 a 1,633 nγ = 1,635
Birefringència	δ = 0,016
Angle 2V	mesurat: 23°, calculat: 40° to 82°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Ti, Fe, Ca, Na, F, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-011
Any d'aprovació	1973
Símbol	Kns
Referències	[1]

Característiques

La kinoshitalita és un silicat de fórmula química BaMg₃(Si₂Al₂O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kinoshitalita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, bityita, clintonita, anandita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

S'ha descrit en dipòsits de hausmannita-tefroïta (al Japó)^[2] i en roques riques en manganès envaïdes per pegmatites silíciques i vetes de carbonat (a l'Índia).^[3] S'ha descrit associada a hausmannita, tefroïta, celsiana, quars, espessartina, rodonita, calcopirita, pirrotita, rodocrosita, hübnerita, sonolita (al Japó); i a braunita, hausmannita, bixbyita, feldespat alcalí, hematites, calcita, dolomita, quars (a l'Índia).^[3]

S'ha descrit a: la mina Noda-Tamagawa, Prefectura d'Iwate, i a Hokkejino, Prefectura de Kyoto, Japó. A Netra, Districte de Balaghat, Madhya Pradesh, Índia. Al Mont Trumbull, prop d'Incline, Comtat de Mariposa, Califòrnia, EUA. I també a Långban, Värmland, Suècia.^[3]