El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 278 dies per a finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1801 - Florència (Toscana, Itàlia): la Primera República Francesa i el Regne de Nàpols signen el Tractat de Florència de 1801 després de la victòria del primer en la guerra de la Segona Coalició.
- 1802 - L'asteroide (2) Pal·les és descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. És el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'òrbita del primer asteroide descobert, l'(1) Ceres.
- 1844 - Madrid: Al Teatro de la Cruz, estrena de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
- 1853 - El Regne Unit i el Segon Imperi Francès declaren la guerra a l'Imperi Rus, comença la Guerra de Crimea
- 1871 - París, França: S'estableix formalment la Comuna de París, que dominarà breument la ciutat, fins al 28 de maig.
- 1939 - Madrid és conquerit pel bàndol nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.[4]
- 1967 - Ciutat del Vaticà: el papa Pau VI publica l'encíclica Populorum Progressio.
- 1979 - Harrisburg, Pennsilvània, Estats Units: Accident de Three Mile Island, el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una fusió nuclear.
- 1996 - Taipei, Taiwan: comença a operar el Metro de Taipéi (MRT).[5]
- 2006 - França: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball.[6] Aquesta proposta serà retirada pel president Jacques Chirac i el primer ministre Villepin el 10 d'abril.
- Països Catalans
- 1866, Igualada: Jaume Boloix i Canela, poeta català, fundador de la revista La Creu de Catalunya (m. 1921).
- 1902, Barcelona: Octavi Saltor i Soler, escriptor i polític català.[7]
- 1907, Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 1914, Barcelona: Rosa Balcells i Llastarry, arpista i professora d'arpa catalana (m. 1997).[8]
- 1928, Barcelona: José Luis de Delás Franco, director d'orquestra i compositor.
- 1930, Barcelona: Eduard Castellet i Díaz de Cossío, empresari editor i escriptor català.[9]
- 1933, Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).[10]
- 1937, Barcelona: Carme Mayol Fernández, bibliotecària i professora catalana.
- 1968, Barcelonaː Sònia Godall i Cassi, atleta catalana especialitzada en llançament de disc.[11]
- 1970, Barcelona: Núria Ayala i Mitjavila, nedadora i entrenadora catalana, especialitzada en natació sincronitzada.[12]
- 1976, Alcoi: Eva García Sempere, biòloga i política valenciana que ha estat diputada en el Congrés dels Diputats.[13]
- 2001, l'Hospitalet de Llobregat: María Vicente García, atleta d'heptatló catalana.[14]
- Resta del món
- 1515, Àvila, Castella: Teresa de Jesús, o d'Àvila, monja carmelita, reformadora de l'orde, escriptora, mística i teòloga (m. 1582).[16]
- 1724, Haarlem: Maria Machteld van Sypesteyn, pintora neerlandesa de miniatures.[17]
- 1750, Caracas, Veneçuela: Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda, va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol.
- 1766, Eisenstadt, antic Imperi Austrohongarès: Joseph Weigl, compositor hongarès (m. 1846).
- 1779, Bratislavaː Josephine Brunsvik, probablement la dona més important en la vida de Beethoven (m. 1821).[18]
- 1819, París, França: André Adolphe Eugène Disdéri, fotògraf francès que va començar la seva carrera fotogràfica fent daguerreotips (m. 1889).[19]
- 1862, Nantes, França: Aristide Briand: polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1926 (m. 1932).[20]
- 1868 -
- 1886 - Horodok, a l'Imperi rus, actual Ucraïnaː Clara Lemlich, sindicalista i sufragista americana (m. 1982).[22]
- 1890, Denver, Colorado: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (m. 1967).[23]
- 1892, Gant, Bèlgica: Corneille Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (m. 1968).[24]
- 1899, Merkheuli, districte de Sukhum (Imperi Rus): Lavrenti Béria, polític soviètic (m. 1953).[20]
- 1901, Estocolm, Suècia: Marta de Suècia, Princesa de Suècia que, pel seu matrimoni, esdevingué princesa hereva de Noruega.[25]
- 1926, Madridː Cayetana Fitz-James Stuart, aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba (m. 2014).[26]
- 1927,
- 1929, Pécs: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpìca en tres Jocs.[28]
- 1930, Chicago (EUA): Jerome Isaac Friedman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990.
- 1936, Perú: Mario Vargas Llosa, novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.
- 1942, St. Albans, Regne Unit: Mike Newell , director de cinema britànic.
- 1943, Barnstaple, Regne Unit: Richard Eyre, director de cinema, teatre i televisió britànic.
- 1944, Elisabeth, Nova Jersey, Estats Units: Richard Francis Dennis Barry III "Rick Barry" va ser un jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1946, Cabana, Regió d'Ancash, Perú: Alejandro Celestino Toledo Manrique polític i economista peruà, va ser President Constitucional de la República del Perú des del 28 de juliol de 2001 fins al 28 de juliol de 2006.
- 1954, Bombai, Índia: Anuradha Ghandy, política i dirigent revolucionària comunista (m. 2008).
- 1956, Jūrmala: Amanda Aizpuriete, poetessa i traductora letona.[29]
- 1957, Saragossa: Inés Ayala Sender, filòloga i política aragonesa, ha estat diputada al Parlament Europeu.[30]
- 1959, San José (Costa Rica)ː Laura Chinchilla, política costa-riquenya, ha estat Ministra de Justícia, vicepresidenta i la primera dona presidenta.[31]
- 1960, França: Eric-Emmanuel Schmitt, filòsof, escriptor i dramaturg francès.
- 1970, Minneapolis, Minnesota, Estats Units: Vince Vaughn, actor, productor de cinema i guionista estatunidenc.
- 1971, Sant Sebastiàː Bakartxo Tejeria, advocada i presidenta del Parlament Basc durant tres legislatures.[32]
- 1974, Guayaquil, Equador: Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 1975, Santander, Espanya: Iván Helguera Bujía, futbolista càntabre.
- 1980, Bucarest, Romania: Albert Streit, futbolista alemany.
- 1982, Madridː Barei, cantant i compositora espanyola.[33]
- 1986:
- 1990, Wiltshire, Anglaterra: Zoella, vlogger especialitzada en moda i bellesa, escriptora i personalitat d'Internet.
- Països Catalans
- Resta del Món
- 1239 - Oki Islands (Japó): emperador Go-Toba va ser el 82è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió
- 1559 - Suzhou (Xina): Wen Zhengming (en xinès tradicional: 文徵明) erudit xinès, expert en jardins, pintor i cal·lígraf important. (n. 1470).[40]
- 1881 - Sant Petersburg (Rússia): Modest Mússorgski, compositor rus (n. 1839)[41]
- 1941 - Lewes, Anglaterra, Virginia Woolf, escriptora i feminista anglesa.(n. 1882).[42]
- 1943 - Beverly Hills, Califòrnia (EUA): Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus (n. 1873).[43]
- 1969 - Denison, Texas (EUA): Dwight D. Eisenhower, 34è president dels Estats Units.(n. 1890)[20]
- 1973 - Rio de Janeiro: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (n. 1894).[44]
- 1974 - Nova York: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (n. 1905).[45]
- 1982 - Berkeley, Califòrnia (EUA): William Francis Giauque, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1949 (n. 1895).
- 1985 - Saint-Paul de Vence, França: Marc Chagall, pintor belarús que va desenvolupar la seua carrera a França (n. 1887)[46]
- 1994 - París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).[47]
- 1995 - Madridː Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola (n. 1923).[48]
- 2000 - Frome, Somerset (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (n. 1905).[49]
- 2004 - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
- 2008 - Cossonnay: Carla Prina, pintora abstracta italiana (n. 1911).[50]
- 2023 - Tòquio (Japó): Ryūichi Sakamoto, compositor i actor japonès.[51]
闕秀瑩. «Chronicles» (en anglès), 11-10-2010. [Consulta: 20 març 2017].
Torra i Oliveres, Lluís. «Octavi Saltor i Soler». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 22 abril 2020].
«Amanda Aizpuriete» (en letó). Literatura LV. Institut de Literatura, Folklore i Art de la Universitat de Letònia. [Consulta: 20 març 2020].
Fabelo, Rubén. «Eurovisión 2016. Barei» (en castellà). Eurovision Spain, maig 2017. [Consulta: 29 gener 2021].
«Lady Gaga» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-01-2020. [Consulta: març 2020].
«Esquela» (en castellà). La Vanguardia, 31-03-1979. [Consulta: 10 juliol 2022].
Reid, Panthea. «Virginia Woolf» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 21-01-2020. [Consulta: març 2020].