El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs. Queden 255 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- 1643 - Es Bòrdes (la Vall d'Aran): capitula la fortalesa de Castell-lleó, en poder dels terços castellans (Guerra dels Segadors).
- 1684 - Barcelona: després de molts anys intentant-ho, els impressors de Barcelona són reconeguts com a gremi, però l'any següent un recurs de la Confraria de Llibreters fa que el gremi desaparegui.
- 1793 - Ceret (Vallespir): L'exèrcit espanyol guanya la batalla de Ceret en el curs de la guerra Gran.
- 1897 - Barcelona: entra en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren al de Barcelona.
- 1905 - Barcelona: Es publica a la revista «Joventut» l'últim plec de la novel·la Solitud, de Caterina Albert.[1]
- 1921 - Barcelona: Finalitza la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
- 1998 - Poblet (Catalunya): Josep Alegre Vilas és elegit abat de Poblet.
- 2015 - Barcelona: Un noi mata un professor i fereix quatre alumnes a l'IES Joan Fuster - Assalt a l'IES Joan Fuster.
- Resta del món
- Països Catalans
- 1824, Barcelona: Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres (m. 1901).[4]
- 1853, Barcelona: Juli Marial i Tey, arquitecte i polític català (m. 1929).[5]
- 1866, Arenys de Mar Província de Barcelona: beata Teresa Vives i Missé, monja de la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, màrtir (m. 1936).
- 1890, Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, professora de l'Escola Industrial i directora de l'Escola de Sargidores.[6]
- 1893, Barcelona: Joan Miró i Ferrà, pintor.(m. 1983).[7]
- 1923, Barcelona: Antònia Sanjuan i Vidal –Antoñita Rusel–, cantant dels anys 40 i 50 del segle xx (m. 2021).[8]
- 1934, Cadaqués: Quima Jaume, poeta i assagista catalana (m. 1993).[9]
- 1965, Torroella de Montgrí: Montserrat Bassa i Coll, professora, política i diputada.[10]
- 1957, València: Alfred Hernando Hueso, conegut com a Fredi, pilotari i empresari valencià.
- Resta del món
- 570, la Meca (actual Aràbia Saudí): data tradicional (o el 26 d'abril) de naixement de Mahoma, profeta de l'Islam (m. 632).[11]
- 1492, Arezzo, Itàlia: Pietro Aretino, escriptor italià (m. 1556).[12]
- 1586, Lima: Rosa de Lima, religiosa peruana canonitzada per l'Església catòlica (m. 1617).[13]
- 1808, París, França: Napoleó III, darrer monarca de França (m. 1873).[14]
- 1840, Bordeus, França: Odilon Redon, pintor francès (m. 1916).[15]
- 1868, Lo Martegue, Provença (França): Charles Maurras, escriptor i polític francès, de caràcter ultradretà i antisemita.(m. 1952).[16]
- 1881, Fortalesa de Modlin (Polònia): Nikolai Miaskovski, compositor rus (m. 1950).[17]
- 1889, Braunau am Inn, Àustria: Adolf Hitler, dictador alemany (m. 1945).[18]
- 1894, Le Vilar de Danha, Llenguadoc (França): Joseph Delteil ,escriptor i poeta francès.(m. 1978)[19]
- 1895, París (França): Henry de Montherlant, de nom complet Henry Marie Joseph Frédéric Expedite Millon de Montherlant), escriptor francès.(m. 1972).[19]
- 1908, Louisville (Kentucky): Lionel Hampton, vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director estatunidenc de blues (m. 2002).[20]
- 1915, Rio de Janeiro, Brasil: Aurora Miranda, cantant brasilera, germana de Carmen Miranda (m. 2005).[21]
- 1918, Lund, Suècia: Kai Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 2007).[22]
- 1920, EUA: John Paul Stevens, jurista estatunidenc. Membre del Tribunal Suprem dels Estats Units (m. 2019).[23]
- 1923, Alquízar, Cubaː Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana.[24]
- 1938, Merrylands, Austràlia: Betty Cuthbert, atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat (m. 2017).[25]
- 1939, Bærum, Noruega: Gro Harlem Brundtland, metgessa i política noruega que ha estat Primera Ministra de Noruega en diverses ocasions.[26]
- 1940, Madrid: Pilar Miró, reconeguda directora de cinema i realitzadora de televisió (m. 1997).[27]
- 1941, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Ryan O'Neal, actor estatunidenc.
- 1946, Eisenach, Alemanya: Sabine Bergmann-Pohl, política democratacristiana, l'última a ocupar el càrrec de cap d'estat de la RDA.[28]
- 1949, Cloquet, Minnesota (Estats Units): Jessica Phyllis Lange és una actriu estatunidenca.
- 1961, Slaný, Txèquia: Eva Urbanová, soprano txeca que ha tingut una carrera internacional activa des del 1987.[29]
- 1968, Magadan: Ielena Välbe, esquiadora de fons russa que competí els anys 1990.[30]
- 1973, Bakú, RSS d'Azerbaidjan, URSS: Isabel dos Santos, inversora i empresària angolesa.
- 1975 - Kosovo: Atifete Jahjaga, política kosovar que ha estat presidenta de Kosovo.
- 1983,
- 1996 - Adannaː Veriko Tchumburidze, violinista turca d'origen georgià.[31]
- Països Catalans
- 1375 - Lleida: Elionor de Sicilia, infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375) (n. 1325).[32]
- 1852 - Barcelona: Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic (n. 1807).
- 1912 - Dénia, Marina Alta: Roc Chabàs Llorens, religiós i historiador valencià (n. 1844).
- 1927 - Madrid: Enric Simonet i Lombardo, pintor valencià.
- 1973 - Barcelonaː Consol Pastor Martínez, bibliotecària catalana, de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries (n. 1887).[33]
- 1995 - Madrid: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona (n. 1920).
- 2004 - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà: Agustí Altisent Altisent, monjo de Poblet i historiador català (n. 1923).
- 2023 - Barcelona: Josep Maria Fusté i Blanch, futbolista català (n. 1941).
- Resta del món
- 1344 - Aurenja (Provença): Guersònides, filòsof, astrònom i matemàtic jueu (n. 1288).[34]
- 1521 - Pequín (Xina): Zhu Houzhao, onzè emperador de la Dinastia Ming amb el nom d'emperador Zhengde (n. 1491).[35]
- 1690 - Versalles: Maria Anna Victòria de Baviera, princesa de Baviera i delfina de França (m. 1740).[36]
- 1817 - Sokoto (Nigèria): Shehu Osman Dan Fodia o Shaihu Usman dan Fodio,fundador del Sultanat de Sokoto el 1809, professor religiós, escriptor i promotor Islàmic (n. 1754).[14]
- 1866 - Madrid (Espanya): Antonio Remón Zarco del Valle y Huet militar, enginyer i escriptor espanyol (n. 1785).
- 1869 -
- 1909 - Saint-Michel-de-Chavaignes (Sarthe)ː Hélène Bertaux, escultora francesa, primera a obtenir reconeixement, i activista a favor de les dones artistes (n. 1825).[38]
- 1912 -
- 1915 - Hamburg Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
- 1917 - Milàː Romilda Pantaleoni, soprano italiana de prolífica carrera operística a finals del segle xix (n. 1847).[41]
- 1918 - Nova York, (EUA): Karl Ferdinand Braun, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1909 (n. 1850).[42]
- 1951 - Roma (Itàlia): Ivanoe Bonomi, polític italià. Integrat en el socialisme revisionista, va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945 (n. 1873).[16]
- 1963 - Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme (n. 1911).[43]
- 1970 - París: Paul Celan, poeta en alemany nascut a Romania (n. 1920).[44]
- 1995 - San Fernando (Cadis): Elisa Ruiz Fernández, directora artística i figurinista espanyola (n. 1939).
- 2003 - Londres: Bernard Katz, metge i biofísic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (n. 1911).
- 2006 - Wyndmoor, Pennsylvania: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora de la computadora ENIAC.[45]
- 2008 - Los Angelesː Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica (n. 1925).[46]
- 2017 - Varsòviaː Magdalena Abakanowicz, destacada escultora i artista tèxtil de l'escola polonesa del tapís (n. 1930)[47]
- 2018 - Masqat, (Oman): Tim Bergling "Avicii", DJ i productor musical suec.
- 2020 - la Corunya: Luz Pozo Garza, poetessa gallega, membre numerària de la Real Academia Galega (n. 1922).[48]
Innamorati, Giuliano. «Aretino, Pietro» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1962. [Consulta: abril 2020].
Lacueva Muñoz, Jaime J. «Santa Rosa de Lima» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 juliol 2021].
Ortiz de Zárate, Roberto. «Gro Harlem Brundtland». Cidob. Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: febrer 2024].
Wirtz, Susanne. «Sabine Bergmann-Pohl» (en alemany). LeMO biographies, Living Museum Online, Foundation House of the History of the Federal Republic of Germany,. [Consulta: 15 febrer 2024].
«Eva Urbanová» (en txec). Čeští operní pěvci (Cantants d'òpera txecs). [Consulta: 19 abril 2020].
Bryhn, Rolf. «Jelena Välbe». Store norske leksikon, 17-12-2019. [Consulta: 22 febrer 2023].
Claramunt, Salvador. «Leonor de Sicilia». Real Academia de la Historia. [Consulta: 15 febrer 2024].
«PANTALEONI Romilda» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 8 juliol 2022].
«BEBE BARRON // 1956» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].