París

capitala de França From Wikipedia, the free encyclopedia

París
Remove ads

París[1][2] (en francés: Paris [paˈʀi] ⓘ) es la capitala de França, aital coma de la region de l'Illa de França (o «Region Parisenca»), formant l'unic departament comunal del país (nº 75).

Aquel article es inacabat. Es en fasa d'escritura o de reconstruccion importanta.
Pels articles omonims, vejatz París (omonimia).
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Geografia

Geografia fisica

París se situa au mitan dau Bacin Parisenc, un bacin sedimentari que curbe la mieitat nòrd de França, entre lo Massís Armorican a l'oest, la Manja au nòrd, las estructuras geologicas de las Ardenas e de la vau de Ren a l'est e lo Massís Centrau au sud. Es una region mai que mai compausaa de plans favorables a l'agricultura, de serres e de planasteus. Lo releu i es rarament un obstacle, mas pòt imprimir localament d'aisses preferenciaus per la circulacion dels bens e de las personas.

Lo territòri comunau (París intra-muros) a una superficia de 105,40 km² e s'estende a l'entorn de l'illa Sant Loís e de l'illa de la Ciutat dins la vau de Sèina. Lo fluvi i chavèc son liech dins una region bassa que se situa a pauc près a 30 m d'altituda, laissant de caire quauques pichons releus coma Montmartre (131 m) o Belleville (129 m)[3], en dessenhant una corba orientaa sud-est / nòrd-oest puei nòrd-est / sud-oest. La partia sud es dicha « riba senestra » e la partia nòrd « riba drecha ». Chau nòtar la preséncia de la partia finala de la vau de Marna sus la riba drecha. D'efiech, aquela ribiera se geta dins Sèina quauques quilomètres avans l'illa Sant Loís.

Pasmens, París es en realitat lo centre d'una aglomeracion que s'estende, d'un biais concentric sus los territòris vesins. Los tres departaments de la Pichona Corona (Auts de Sèina, Sèina e Sant Danís e Vau de Marna) cúrbon un espaci de 657 km² qu'es fòrça integrat a la metropòli parisenca. Au-delà, lo bastit urban ocupa egalament una partia significativa de la region Illa de França.

Clima

Demografia

Lenga

Religions

Remove ads

Istòria

Lo nom de París ven del pòble gallés dels Parisii. Es la transformacion del latin Civitas Parisiorum (Ciutat dels Parisii), que remplacèt lo nom pus ancian de Lutetia (Lutècia).
París prenguèt son nom actual al sègle IV e venguèt la capitala del reiaume dels francs en 508 amb Clodovèu.

Los vikings que la sacamandegén ua purmèra vegada en 845 e que s'i tornèn d'autes còps dinc au Tractat de Saint-Clair-sur-Epte.

La dinastia deus capecians que preferí la vila d'Orleans com capitau e París non tornè pas crubar aqueth títou abans lo regnat de Loís VI (1108 - 1137).

A partir de 1163 que comencè la construccion de la catedrau de Nosta Dauna de París.

Remove ads

Foncions

Monuments e luòcs toristics

Thumb
Panorama de París vist del naut de l'Arc de Trionf.

Bastiments e luòcs publics remarcables

Bastiments religioses

Musèus

  • Musèu del Lovre
  • Centre Beaubourg (Centre Jòrdi Pompidor)
  • Musée des Arts et Métiers
  • Musèu Carnavalet
  • Musèu d'Orsay
  • Musèu de las Arts e dels Mestièrs
  • Musèu Grevin
  • Musèu del Cai Branly

Gratacèls

  • Torre Montparnasse (220 m)
  • Torre Copola (187 m)
  • Torre Gan (186 m)
  • Torre Areva (184 m)
  • Torre Societat Generala (167 m)
  • Torre EDF (165 m)
  • Ostalariá Concòrdia Lafaieta (137 m)

en pregit:

  • Torre Farre (300 m) (2009-2012)
  • Torre Generali (318 m) (2008-2011)
  • Torre T1 (185 m) (2008)
  • Torre Granite (184 m) (2008)
Remove ads

Administracion

Demografia

Evolucion demografica
196219681975198219901999200420052018
2 790 091 2 590 771 2 299 830 2 176 243 2 152 423 2 125 246 2 142 800 2 166 200 2 113 705
Nombre retengut a partir de 1968 : Populacion sens còmptes dobles
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads