El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 192 dies per a finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1884 - Barcelonaː Emília Baró, actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional (m. 1964).[5]
- 1904 - Manresaː Ignàsia Salvans i Casas, metgessa especialitzada en ginecologia i farmacèutica (m. 1970).[6]
- 1913 - Girona: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM (m. 2007).[7]
- 1914 - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (m. 1983).
- 1916 - Barcelona: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, empresari, mecenes i promotor cultural català (m. 1986).
- 1925 - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra (m. 1995).[8]
- 1926 - Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat (m. 2006).
- 1936 -
- 1945 - Barcelona: Pere Gimferrer, poeta, traductor i crític literari.
- 1951 - Banyolesː Irene Rigau i Oliver, psicòloga i política catalana; ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya.[11]
- 1958 - Llavaneres: Sunsi Móra, professora que ha donat nom a l'institut de Canet de Mar (m. 2011).[12]
- 1971 - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva: Quim Masferrer, actor i director de teatre, guionista, presentador de televisió i monologuista català.
- Resta del món
- 662 - Chang'an (Xina): Emperador Ruizong de Tang (xinès:唐 睿宗) (662- 716) va regnar com a emperador de la Dinastia Tang en dues etapes, com a cinquè emperador (684 a 690) i com a novè (710 a 712) (m. 716).[13]
- 1425 - Florènciaː Lucrècia Tornabuoni, poeta i noble italiana i influent assessora política durant el segle xv (m.1482).[14]
- 1478 - Bruges, Flandes: Felip I de Castella, rei de Castella. (m. 1506).
- 1767 - Potsdam (Alemanya): Wilhelm von Humboldt, lingüista i polític alemany (m. 1835).[15]
- 1793 - Japó: Tokugawa Ieyoshi, 43è shogun (m. 1853).
- 1805 - Gènova, Itàlia: Giuseppe Mazzini, patriota, polític i filòsof italià (m. 1872).[16]
- 1809 - Londresː Mary Cowden Clarke, escriptora anglesa, autora de la Concordance to Shakespeare (m. 1898).[17]
- 1856 - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (m. 1925).[18]
- 1876 - Chilleurs-aux-Bois, Loiret, Centre, Françaː Madeleine Vionnet, influent dissenyadora d'alta costura francesa (m. 1975).[19]
- 1897 - Breslau (Polònia): Norbert Elias, sociòleg alemany d'origen jueu, autor de El procés de la civilització (m. 1990).[20]
- 1898 - Osnabrück (Imperi Alemany): Erich Maria Remarque, escriptor alemany nacionalitzat estatunidenc que es feu famós per la seva novel·la Res de nou al front de l'oest (m. 1970).[21]
- 1906 -
- 1909 - Viena, Àustria: Christoph von Fürer-Haimendorf, etnòleg d'origen austríac (m. 1995).
- 1911 - Rotterdamː Marie Braun, nedadora neerlandesa, medallista olímpica (m. 1982).[23]
- 1917 - París (França): Jean Hubeau, pianista, compositor i pedagog francès (m. 1992).[24]
- 1928 - Sheffield, South Yorkshire: Alison Smithson, arquitecta britànica (m. 1993).[25]
- 1931 - Caucas, URSS: Oleg Kotzarev, violoncel·lista, compositor i administrador cultural rus, instal·lat a l'Argentina.
- 1939 - Jerusalem (Israel): Ada Yonath, cristal·lògrafa israeliana, Premi Nobel de Química de l'any 2009.[26]
- 1942 - Aberdeen (Escòcia): J. Michael Kosterlitz, físic nord-americà d'origen escocès, Premi Nobel de Física de 2016.[27]
- 1947 - Octavia Butler, destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista (m. 2006).[28]
- 1949 - Basking Ridge, Summit, EUA: Meryl Streep, actriu nord-americana.
- 1951 - Managuaː Rosario Murillo Zambrana, professora, escriptora, activista i política nicaragüenca vicepresidenta de Nicaragua.[29]
- 1953 - Nova York: Cyndi Lauper, cantant i actriu estatunidenca.[30]
- 1960 - Lawrence, Kansas (EUA): Erin Brockovich, activista per al medi ambient nord-americana.[31]
- 1961 - Glasgow (Escòcia): Jimmy Somerville, cantant i compositor escocès.[32]
- 1962 - Nova Orleans, Louisiana (EUA): Clyde Drexler, jugador de bàsquet que va jugar a l'NBA, en la posició d'escorta, membre del Basketball Hall of Fame.[33]
- 1982 - Parísː Mati Diop, actriu i directora franco-senegalesa, Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Cannes 2019.[34]
- Països Catalans
- Resta del món
- 910 - Gerard I de Metz, comte de Metz. (n. 875).
- 1429 - Samarcanda (Uzbekistan): al-Kaixí, matemàtic i astrònom persa (n. 1380).[37]
- 1885 - Feldkirch: Emil Riebeck, explorador, mineralogista, etnòleg i naturalista alemany. (n. 1853).
- 1931 - Mézin (França): Armand Fallières, advocat, President de la República Francesa (n. 1841).[38]
- 1936 - Viena, Àustria: Moritz Schlick filòsof. (n. 1882).
- 1969 - Londres, Regne Unit: Judy Garland, actriu. (n. 1922).[39]
- 1974 - Ginebra, Suïssa: Darius Milhaud, compositor francès (n. 1892).[40]
- 1987 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Fred Astaire, actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema estatunidenc.[41]
- 1990 - Moscou (Rússia): Ilià Frank, físic soviètic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1908).[42]
- 2006 - Madrid: Asun Balzola, il·lustradora, escriptora i traductora espanyola de formació autodidacta (n. 1942).[43]
- 2013 - Barcelona: Javier Tomeo, escriptor aragonès (n. 1932).[44]
- 2015 - Parc Nacional de los Padres, Califòrnia (EUA): James Horner, compositor de cinema estatunidenc (n. 1953).
- 2022 - Yves Coppens, paleontòleg bretó (n. 1934)
- La matinada entre aquest dia i l'endemà se celebra la Flama del Canigó, en què es renova el foc al cim d'aquesta muntanya i, portat per voluntaris, es reparteix per tot el país per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.[45]
Església Catòlica[47]
- Sants al Martirologi romà (2011): Tit Flavi Climent (cònsol), màrtir (96); Julià i Aaró de Caerleon (303); Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Paulí de Nola, bisbe (431); Nicetas de Remesiana, bisbe (414); Albà de Verulamium, màrtir; Thomas More i John Fisher, màrtirs (1535).
- Beats: Altruda de Roma, verge i terciària franciscana; Innocenci V, papa.
- Sants: Acaci i 10.000 màrtirs de l'Ararat (120); Albí de Roma, màrtir (s. IV); Consòrcia de Cluny (570); Siguilda d'Auchy, monja (750); Rotruda de Thérouanne (segle ix); Lambert de Saint-Bertin (1125).
- Beats: Joan I de Nàpols, bisbe (s. V); Joan IV de Nàpols, bisbe (835).
- Venerables: Eberard de Salzburg, bisbe (1164); Cristina de Hamm, mística (s. XV).
Església Copta
- 15 Baoni: devolució de les relíquies de Sant Marc evangelista per Pau VI de Roma a Ciril VI d'Alexandria (1968); consagració de l'església de Mareotis i troballa de les restes de Menna d'Egipte.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 5 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 9 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Tecla, Mariamne, Marta, Maria i Enmatha d'Arbela (346), Màrtirs de Quios; Orestes, Diomedes i Rodó, màrtirs; Ciril d'Alexandria, arquebisbe (444); Columba de Iona, il·luminador d'Escòcia; Ciril del Llac Blanc, abat de Belozersk (1427); Alexandre de Kuixta, abat (1439); Ciril de Velsk (s. XV), Alexandre de Prusa; Ananies, màrtir; Ciril, monjo; Vidal de Valaam, monjo (1856); Alexij Metxev de Moscou, prevere (1923).
Església de Geòrgia
- Joan de Xavtel-Gaenati (segle xiii).
Església Evangèlica d'Alemanya
Cuba (International Bureau of the American Republics, 1905) p82
Vila Fernández, Anna Maria. «Emília Baró Sanz». Institut del Teatre. [Consulta: 26 abril 2021].
«Madeleine Vionnet» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. [Consulta: 6 maig 2021].
Oficina de registre de Breslau II: Registre de naixement. Núm. 2707/1897.
«Alba». Editorial Mai Més. [Consulta: 25 desembre 2020].
«Cyndi Lauper» (en anglès). Biography.com Editors. [Consulta: 28 abril 2020].
Schechter, Scott. «Judy Garland». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 7 abril 2020].