cover image

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.[2] Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país. Històricament ha estat adherida a la Associació Internacional del Treball (AIT). però el 2018, va ser la impulsora de la creació d'una nova internacional, juntament amb la FAU (Alemanya), USI (Italià), ESE (Grècia) i IP (Polònia), l'anomenada Confederació Internacional del Treball (CIT).[3][4]Al desembre del mateix any s'hi va unir la IWW (EUA).[5]

Hèracles lluitant amb el Lleó de Nemea, emblema de la CNT
Quick facts: Dades, Nom curt, Tipus, País d'origen, Històr...
Confederació Nacional del Treball
Dades
Nom curtCNT
Tipussindicat
confederació
País d'origenEspanya
Història
Estat legalActiva
Creació30 d'octubre de 1910, Barcelona
Localització dels arxius
Activitat
Membre deConfederació Internacional del Treball (2018–)
Membres1918 - 345.000

1919 - 705.512

2010 - sense dades
Governança corporativa
Seu (2017–)
Cap sindicalSecretari General
Persona rellevantMiquel Abós Serena, Federica Montseny,[1] Cipriano Mera, Buenaventura Durruti, Joan García Oliver, Salvador Seguí, Juan Gómez Casas, Joan Peiró, Ángel Pestaña, Francisco Ascaso, José Pellicer Gandia, Valeri Mas i Casas, Diego Abad de Santillán, Andreu Nin, Carles Fontseré
Propietari de
Part deAdherida a la Confederació Internacional del Treball (CIT)

Lloc webCNT Solidaridad Obrera
Close

L'historiador Xavier Diez afegeix que, abans de la democràcia, també va ser un espai de sociabilitat que conferia la carta de ciutadania als treballadors menys qualificats, un mitjà de coneixement, un espai cultural d'autoaprenentatge, una manera d'obtenir informació i formació, un lloc que organitzava lleure on cada militant n'era alhora espectador i protagonista, una escola, una seguretat social, un àmbit on es desenvoluparen amistats i enemistats que perduraren tota la vida. Segons ell, la CNT va intentar ser un lloc on confluís la ideologia anarquista amb els interessos de la gent que malvivia del seu treball, i el fet que provingués dels exclosos va fer que tingués mala premsa entre la burgesia noucentista i que els gestors del relat històric, "no només els guanyadors de 1939, sinó, i molt especialment, els qui es van afegir al seu carro a partir de 1975", l'oblidessin o esquerdessin amb arquetips.[2]

Des de 2005 la CNT ha ressuscitat, la majoria dels nous militants tenen entre 25 i 35 anys i estan decebuts pel sindicalisme d'Estat, les eleccions sindicals i les darreres reformes laborals. Ells veuen la CNT com a alternativa al capitalisme actual i com a eina vàlida per aconseguir la transformació necessària de la societat en el context de la globalització.[2]

Oops something went wrong: