28 de desembre

El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs. Resten 3 jorns per acabar l'any.

<<	Desembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 28 de desembre de 1895

A Espanya i els països hispanoamericans (Argentina, Mèxic, el Perú, Veneçuela…) el 28 de desembre també és conegut com el Dia dels Innocents per l'onomàstica dels Sants Innocents, durant el qual la gent sol fer bromes («innocentades») i els mitjans publiquen notícies falses més o menys inversemblants (com el «dia d'enganar» a Menorca o «peix d'abril» a l'Alguer, Catalunya del Nord i altres llocs): el costum de les innocentades, d'origen medieval, està relacionat amb el regnat del bisbetó, que comença el 6 de desembre i acaba el dia 28.^[1] En canvi, el costum de penjar càguiles en l'esquena de la gent és exclusiva d'aquest dia, com també les festes populars que tenen lloc a Ibi, Tremp o Xalans.

No obstant això, entre les efemèrides més notables del dia, hi ha fites històriques com la proclamació del primer Comte de Barcelona (Berà, l'any 801); el reconeixement de l'Imperi Romà d'Occident per part de l'Imperi Romà d'Orient (457); la tronada de l'Allerkindleinsflut (1248); la mort de Medici en la batalla de Garellano (1503), després de la qual el Regne de Nàpols seria incorporat a la Corona d'Aragó; l'estrena del cinematògraf dels germans Lumière a París en la seva primera projecció cinematogràfica pública (1895) —a la qual assistí Georges Méliès, qui més tard faria pel·lícules–; i el tsunami de Messina (1908).

Entre totes les personalitats nascudes un 28 de desembre estan Tatlin (1885), F. W. Murnau (1888), Elvira de Hidalgo (1891), Stan Lee (1922), Maggie Smith (1934), Denzel Washington (1954), Quim Torra (1962) o Linus Torvalds (1969); quant a les defuncions, Rob Roy (1734), Ravel (1837), Sam Peckinpah (1984), Susan Sontag (2004) o Joan Monleon (2009).

En el món del futbol sol ser un dia assenyalat perquè molts dels partits amistosos anuals que juguen les seleccions «autonòmiques» entre les festes de Nadal i Cap d'Any tenen lloc el 28 de desembre: l'últim, l'Euskadi-Catalunya de 2014.

Efemèrides

1792: proclamació del govern revolucionari de Ginebra

1836: Dia de la Proclamació (Austràlia)

1850: primer número d'Empire

1908: terratrémol de Messina

1936: el Kursk al Port d'Alacant

1971: patent de la desgrapadora de Fotile

1973: Cruyff guanya una altra pilota d'or

2013: vaga general a Corea del Sud

Fets històrics

A.	lloc	efemèride	categoria
47 aC	Adrumetum	segona Guerra Civil Romana: Juli Cèsar hi desembarca	guerra
418	Roma	Bonifaci I esdevé Papa	religió
457	Imperi Romà	Lleó I el Traci reconeix Majorià com a emperador romà	política
484	Regne de Tolosa	Alaric II succeïx Euric en el tron	política
801	Barcelona	entren els francs i proclamen Berà com a primer Comte de Barcelona	política
831	Aquisgrà	Pipí I d'Aquitània fuig contra la voluntat de son pare, Lluís I el Pietós	política
893	Dvin	un terratrémol fa trenta mil morts	desastres
1065	Westminster	el rei Eduard el Confessor consagra l'abadia	arquitectura
1223	Toruń	l'Orde Teutònic li atorga l'estatut de ciutat	política
1248	Slesvig-Holstein	cau la tempesta coneguda com Allerkindleinsflut	desastres
1271	Corona d'Aragó	butla contra Jaume el Conqueridor per les campanyes a Occitània	política
1287	Corona d'Aragó	Alfons el Franc atorga els Privilegis de la Unió	política
1503	Gaeta	comença la batalla de Garellano entre Aragó i França	guerra
1700	Espanya	el consell de regència ordena supeditar la diplomàcia espanyola a França	política
1705	Sant Mateu	Guerra de Successió Espanyola: els botiflers assetgen la vila	guerra
1774	Maharashtra	l'exèrcit britànic ocupa Thana i Vasai	guerra
1783	Regió del Kuban	la Porta reconeix el riu Kuban com a frontera	geografia
1792	Ginebra	proclamació del Govern Revolucionari local	guerra
1804	Saragossa	fundació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna	religió
1808	Alt Empordà	Guerra del Francés: comença la batalla de Castelló d'Empúries	guerra
1831	Illes Malvines	l'USS Lexington destruïx la colònia argentina de Puerto Soledad	guerra
1833	Madrid	boda d'Agustín Muñoz amb Maria Cristina de Borbó	política
1836	Adelaida	John Hindmarsh proclama l'Austràlia Meridional colònia britànica	política
1836	Imperi Espanyol	Espanya reconeix la independència de Mèxic	política
1846	EUA	Iowa esdevé el 29é Estat de la Unió	política
1850	Sydney	el periòdic Empire (periòdic) publica el primer número	periodisme
1859	París	el gascó Charles de Freycinet esdevé Primer Ministre de França	política
1870	Marsella	dissolució de la Ligue du Midi original	política
1881	Catalunya	la VVB inaugura el ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona[2]	transport
1882	Rio Branco	fundació de la ciutat, llavors un poblet al costat d'una factoria	política
1894	Niça	Auguste Charlois descobrix l'asteroid (398) Admete	astronomia
1896	Niça	Auguste Charlois descobrix l'asteroid (425) Cornelia	astronomia
1897	París	estrena de l'obra teatral d'Edmond Rostand Cyrano de Bergerac	arts escèniques
1901	Confederació Aro	l'exèrcit britànic ocupa Arochukwu	guerra
1902	Tibidabo	col·locació de la primera pedra del Temple Expiatori del Sagrat Cor	arquitectura
1904	Marsella	descoberta del cometa 19P/Borrelly	astronomia
1907	Barcelona	publicació de l'últim número del setmanari La Tomasa	literatura
1908	estret de Messina	un tsunami fa vora cent mil morts a Messina i Reggio Calabria	desastres
1909	Barcelona	la Comissió de l'Eixample resol un litigi a favor de la Casa Milà	arquitectura
1914	Barcelona	Ramon Miquel i Planas publica El Noucentista	literatura
1914	Commonwealth	Jordi V del Regne Unit crea la condecoració de la Creu Militar	guerra
1915	Castellroig	Guerra italo-turca: el creuer francés Jeanne d'Arc rebutja un atac grecs	guerra
1919	Vallès Occidental	Ferrocarrils de Catalunya inaugura el tram Rubí-Terrassa	transport
1934	Barcelona	Manuel Azaña Díaz és absolt dels càrrecs de sublevació	política
1934	URSS	Udmúrtia esdevé una república socialista soviètica autònoma	política
1936	Port d'Alacant	Guerra Civil espanyola: el Kursk atraca amb ajuda soviètica	guerra
1936	An Oriant	Xavier de Langlais organitza la Gran Assemblea de l'Entesa dels Bretonòfons	literatura
1941	Kaluga	Batalla de Moscou: les tropes soviètiques alliberen la ciutat	guerra
1942	Somàlia Francesa	Segona Guerra Mundial: Somàlia Britànica ocupa la costa per a la França Lliure	guerra
1963	East London	Jim Clark guanya el Gran Premi de Sud-àfrica del 1963	esport
1964	Roma	Giuseppe Saragat (PSDI) esdevé President d'Itàlia	política
1965	Rostock	el Fußballclub Hansa Rostock s'independitza com a club	futbol
1970	Saint-Luc	la Crisi d'Octubre acaba amb la detenció de Paul Rose (FLQ)	política
1971	EUA	l'oficina de patents aprova la desgrapadora de Joseph A. Foitle[3]	invents
1973	?	Johan Cruyff guanya una segona Pilota d'Or	futbol
1975	Camp Nou	el públic oneja senyeres per primera volta durant un Barça-Madrid	futbol
1976	Albània	la República Popular d'Albània esdevé República Popular Socialista d'Albània	política
1976	Banfield	última notícia de la desapareguda Claudia Falcone amb vida[4]	política
1984	Espanya	el Congrés dels Diputats aprova la Llei d'Objecció de Consciència	guerra
1984	Santiago	la Fundació Castelao entra en funcionament	política
1986	París	estrena mundial d'Offret, l'últim film d'Andrei Tarkovski	cinema
1988	URSS	Mikhaïl Gorbatxov crea l'Orde del Valor Personal	política
1993	Bretanya	crea les mancomunitats de Fouenant, Kemperle i Vigoudenn	política
1993	Madrid	Cas Banesto: el Banc d'Espanya intervé l'entitat	economia
1994	Bretanya	crea les mancomunitats de Gwerledan i Renk hag ar Froudveur	política
1995	Espanya	Antena 3 emet l'últim capítol de Farmacia de guardia i la primera gala Inocente, Inocente	televisió
1995	Kamtapur	l'Organització d'Alliberament de Kamtapur entra en funcionament	política
1999	Turkmenistan	el parlament proclama Saparmurat Niàzov president vitalici	política
1999	Granada	la selecció de futbol d'Andalusia guanya 1 a 0 contra Estònia	futbol
2000	Bucarest	Adrian Năstase (PSD) esdevé Primer Ministre de Romania	política
2002	Atzeneta del Maestrat	l'ajuntament en ple dimitix com a protesta pel trasllat del cicle d'ESO[5]	política
2003	Guatemala	Óscar Berger guanya la segona volta de les eleccions generals	política
2004	Bucarest	Călin Popescu-Tăriceanu (PNL) esdevé Primer Ministre de Romania	política
2004	Espanya	el Govern d'Espanya accepta el retorn dels Papers de Salamanca	política
2004	Palomar	Michael E. Brown és el primer astrònom a observar Haumea	astronomia
2005	Baikonur	llançament del primer satèl·lit GIOVE del sistema Galileo	astronomia
2005	Cadis	la selecció de futbol d'Andalusia guanya 4 a 1 contra Xina	futbol
2005	Kitt Peak	descoberta de l'asteroide potencialment perillós 2005 YU55	astronomia
2005	Santiago de Xile	la policia fitxa Augusto Pinochet en el seu arrest domiciliari[6]	política
2006	Mogadiscio	guerra civil somali: els islamistes ixen de la ciutat davant el setge etíop	guerra
2006	Torrent	el Cos Nacional de Policia deté Rodolfo Almirón, cap de la Triple A	política
2006	Saragossa	la selecció de futbol d'Aragó guanya 1 a 0 contra Xile	futbol
2006	Elx	la selecció valenciana de futbol guanya 3 a 1 contra Perú	futbol
2008	Països Catalans	la Viquipèdia en català supera els cent cinquanta mil articles[7]	cultura
2008	Pasarón	la selecció de futbol femení de Galícia guanya 7 a 1 la de les Illes Balears	futbol
2009	Benguela	inauguració de l'Estadi Nacional d'Ombaka	futbol
2010	Alcoi	inauguració del Centre d'Art d'Alcoi	belles arts
2010	Algèria	Primavera Àrab: immolacions i manifestacions a tot el país	política
2010	Espanya	el canal de televisió CNN+ fa l'última emissió	televisió
2010	Minsk	Mikhail Miasnikovich esdevé primer ministre de Belarús	política
2010	Montjuïc	Catalunya guanya el II Trofeu Catalunya Internacional 4 a 0 contra Hondures	futbol
2013	Corea del Sud	vaga general de la Confederació Nacional de Sindicats	política
2014	San Mamés	la selecció de futbol del País Basc s'enfronta a la de Catalunya	futbol

Cinema

• El 1895 —fa 129 anys— els germans Lumière estrenaren llur projector cinematogràfic, en una sessió a la qual assistí Georges Méliès com a públic.

• 
  Programa de la sessió
• 
  Placa commemorativa

Naiximents

• 
  1934 Maggie Smith (The Prime of Miss Jean Brodie)

Còmic

Portal:Còmic/desembre/28

Naiximents

• 
  1950 Ralph Macchio
• 
  1955 Janice Chiang
• 
  1976 Damion Scott

Chris Ware, 2009

Chris Ware (n. 1967) és un autor estatunidenc, conegut per la sèrie The Acme Novelty Library, que inclou la novel·la gràfica Jimmy Corrigan, the Smartest Kid on Earth, reconeguda tant per la crítica com pel públic, sent publicada en múltiples països i havent obtingut abundants guardons (va guanyar, entre d'altres, el Guardian First Book Award de 2001 -sent la primera vegada que una novel·la gràfica guanya un premi literari al Regne Unit- i també el premi al millor àlbum al Festival del Còmic d'Angulema, França el 2003). La seva obra, a més, ha sortit dels mitjans impresos per arribar als circuits habituals de l'art, sent exposada en diversos museus, com el Whitney Museum of American Art (2002) i el Museum of Contemporary Art, Chicago (2006). El seu estil, inspirat principalment en els dibuixants de còmics nord-americans de principis del segle XX (Winsor McCay i Frank King, entre d'altres) i el disseny gràfic de les publicacions d'aquesta època, encara que de vegades acusat de fred, demostra un domini exquisit de les capacitats del medi, així com un afany continu d'experimentació, podent considerar-se a Chris Ware com uns dels principals renovadors del gènere en l'actualitat.

Publicacions

Star Wars: Purge (2005)

Música

Portal:Música/desembre/28

A.	títol
2004	iTunes Originals

• El 1779 —fa 245 anys!— Cimarosa estrenà l'òpera L'italiana in Londra al Teatro Valle.

• El 1798 —fa 46 anys— François Devienne estrenà l'òpera bufa Les comédiens ambulants a París.

• El 1878 —fa 146 anys— Jacques Offenbach estrenà l'òpera Madame Favart a París.

• El 1909 —fa 115 anys!— Amadeu Vives estrena de l'opereta d' La muela del rey Farfán al Teatro Apolo (Madrid).

• El 1979 —fa 45 anys!— tingué lloc el tercer de quatre concerts per Cambodja amb The Specials i The Who.

Naiximents

• 
  1842 Calixa Lavallée (compositor)
• 
  1891 Elvira de Hidalgo (soprano)
• 
  1932 Nichelle Nichols (cantant)
• 
  1953 Richard Clayderman (pianista)
• 
  1965 Dàmaris Gelabert (cantant infantil)
• 
  1971 Anita Doth (2 Unlimited)
• 
  1972 Rachel Z (pianista de jazz)
• 
  1978 John Legend (cantautor)

Morts

• 
  1983 Dennis Wilson (The Beach Boys)
• 
  2009 Joan Monleon (Els Pavesos)
• 
  2015 Lemmy (Motörhead)

• El 2023 —fa 1 any!— morí el cantautor peruà Pedro Suárez-Vértiz.

Videojocs

Portal:Videojoc/desembre/28

A.	jocs
1991	Sonic the Hedgehog

• 
  1993 Nintendo
• 
  2021 John Madden

• El 1987 —fa 37 anys— Hudson estrenà al Japó el Victory Run en PC Engine.

• El 1988 —fa 36 anys— eixí a la venda el número 184 de la revista espanyola MicroHobby,^[8] en la qual publicaren una innocentada sobre l'augment del preu dels jocs.

• El 1989 —fa 35 anys— Laser Soft estrenà al Japó el Red Alert en PCE CD.

• El 1990 —fa 34 anys— Palcom publicà a Europa el Probotector de NES.

El 1993 —fa 31 anys!— Ocean publicà a Europa el Jurassic Park de NES.

• El 2004 —fa 20 anys— s'estrenaren al Japó Gran Turismo 4 i The King of Fighters '94 Re-Bout en PlayStation 2.

• El 2006 —fa 18 anys— Sony estrenà al Japó el Formula One Championship Edition en PlayStation 3.

• El 2021 —fa 3 anys— morí l'ex jugador i comentariste de futbol americà John Madden, promotor dels jocs de la sèrie Madden NFL.

Naixements

Naiximents

(ordenats per defecte pel primer cognom)

A.	nom i llinatges	activitat	origen	e.
1890	Attilio Deffenu	teòric polític	sard	27
1934	Alasdair Gray	escriptor	escocés	85
1936	Charles Nokan	escriptor	ivorià	85

Països Catalans

• 1857, Barcelona: Eliseu Meifrèn i Roig, pintor català.
• 1887, Campos, Mallorca: Coloma Abrines Vidal –Madò Coloma Solera–, cuinera i divulgadora gastronòmica mallorquina (m. 1987).^[9]
• 1928, Barcelona: Màrius Sampere i Passarell, poeta català.
• 1956, Almacelles, Lleida: Teresa Rodrigo Anoro, física catalana, catedràtica de Física Atòmica de la Universitat de Cantàbria^[10][11]
• 1965, Barcelona: Marta Cantón i Gutiérrez, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, la primera esportista espanyola a obtenir un diploma olímpic.^[12]
• 1978, Palma: Sandra De Jaume, artista visual mallorquina.^[13]
• Barcelona: Dàmaris Gelabert, pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils.^[14]

Resta del món

• 1834, Trenton, Nova Jersey: Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (m. 1913).^[15]
• 1862, Londres: Christina Broom, fotògrafa escocesa, "la primera fotògrafa de premsa del Regne Unit" (m. 1939).^[16]
• 1874, San Millán de la Cogolla: María de la O Lejárraga, escriptora espanyola.^[17]
• 1891, Vall-de-roures: Elvira de Hidalgo, soprano de coloratura i mestra de cant (m. 1980).^[18]
• 1908, Omaha (Nebraska): Ann Ronell, lletrista i compositora d'èxit estatunidenca (m. 1993).^[19]
• 1925, Ulm: Hildegard Knef, actriu alemanya, dobladora, cantant (m. 2002).^[20]
• 1926, Missouri: Donna Hightower, cantant i compositora nord-americana (m. 2013).^[21]
• 1944, Boston, USA: Sandra Faber, física i astrònoma dedicada a l'estudi de la formació i evolució de les galàxies.^[22]
• 1955, Gârleni, Bacău, Romania: Magda Carneci, escriptora, historiadora de l'art, assagista i professora universitària romanesa.^[23]
• 1970, Haarlem, Països Baixos: Brenda Schultz-McCarthy, tennista professional neerlandesa.^[24]
• 1981, Nova York: Sienna Miller, actriu, model, dissenyadora de moda estatunidenca-britànica.^[25]

Necrològiques

Països Catalans

• 1968 - Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana (m.1968).
• 2002 - L'Escala, Alt Empordà: Emília Xargay i Pagès, pintora, ceramista i escultora catalana (n. 1927).
• 2007 - Barcelona: Claude Collet Millioud, pintora, dibuixant i gravadora suïssa que va viure bona part de la vida a Barcelona (n. 1929).

• 2018 - Barcelona: Irene Balaguer i Felip, mestra i pedagoga catalana, presidenta de l'Associació Rosa Sensat (n. 1948).
• 2019 - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (n. 1928).

Resta del món

• 1913 - El Caire: Nazlı Fazıl, princesa i salonnière egípcia (n.1853).
• 2004 - Nova York: Susan Sontag, intel·lectual i escriptora: novel·lista, assagista, crítica i directora teatral i cinematogràfica (n. 1933).
• 2006 - Saragossa: Pilar Andrés de Pablo, coneguda com a Pilarín Andrés, va ser una soprano espanyola (n. 1921).

• 
  1890 Attilio Deffenu
• 
  Joan Mas Verd (n. 1898)
• 
  Quim Torra (n. 1962)

Naixements

A.	Lloc	Personalitat	Categoria
833	Xina	Emperador Yizong de Tang (833-873)	política
1164	Japó	Rokujō, 79é Emperador del Japó (1165-1168)	política
1550	Ronda	Vicente Espinel, músic i poeta del segle d'or espanyol	literatura
1630	Emden (Baixa Saxònia)	Ludolf Backhuysen, pintor de marines	belles arts
1731	Los Realejos	José Viera y Clavijo, il·lustrat canari	cultura
1740	Wolfenbüttel	Johann Schwanberg, compositor saxó	música
1753	Estocolm	John Wikmanson, compositor suec	música
1769	Rennes	Auguste Hilarion, comte de Kératry	política
1783	Viena	Wenzel Gallenberg, compositor austríac	música
1805	Saragossa	Tomás Genovés y Lapetra, compositor d'òpera i sarsuela	música
1812	Berlín	Julius Rietz, compositor berlinés	música
1819	Palma	Joaquim Jovellar i Soler, President del Govern d'Espanya (1876)	guerra
1841	Barcelona	Albert de Sicília Llanas i Castells, comediògraf i periodista satíric	literatura
1842	Verchères	Calixa Lavallée, compositor de l'himne del Canadà	música
1845	Olive	Homer Newton Bartelett, compositor novaiorqués	música
1851	Torí	Francesco Tamagno, tenor dramàtic	música
1852	Santa Cruz	Leonardo Torres Quevedo, inventor i esperantiste càntabre	cultura
1855	Montevideo	Juan Zorrilla de San Martín, escriptor i polític uruguaià	política
1856	Staunton	Woodrow Wilson, 28é President dels Estats Units	política
1865	Lausana	Félix Vallotton, pintor i gravador	belles arts
1869	Alcover	Josep Aladern, escriptor i coeditor d'En Patufet i Occitània	literatura
1870	Shapwick	Charles Bennett, atleta anglés	esport
1872	Sant Sebastià	Pío Baroja y Nessi, escriptor de la Generació del 98	literatura
1878	Nàpols	Riccardo Tagliacozzo, violiniste napolità	música
1880	Còrdova	José Guerra, president de la Diputació de Còrdova (1931)	política
1880	Vinařice	Rudolf Vohanka, compositor txec	música
1883	Cheyenne	Lloyd Fredendall, general estatunidenc en la Segona Guerra Mundial	guerra
1885	Brea de Aragón	Cayo Vela Marqueta, compositor aragonés	música
1885	Khàrkiv	Vladímir Tatlin, fundador del Constructivisme	belles arts
1887	Manlleu	Manuel Vilà i Dalmau, poeta i autor de la Cançó dels Pelegrins	literatura
1888	Bielefeld	F. W. Murnau, director de cinema alemany[26]	cinema
1890	Alba	Roberto Longhi, historiador de l'art piemontés	belles arts
1894	Riga	Hermanis Matisons, jugador d'escacs letó	esport
1896	Brooklyn	Roger Sessions, compositor estatunidenc[27]	música
1897	Podosinovski	Ivan Kóniev, comandant militar soviètic	guerra
1899	Montuïri	Joan Mas Verd, batle durant la Segona República Espanyola	política
1902	Varsòvia	Tomasz Stankiewicz, cicliste polonés	esports
1903	Budapest	John von Neumann, precursor de la informàtica	ciència
1903	Duquesne	Earl Hines, pianiste afroamericà de jazz	música
1904	Iekaterinoslav	Fanny Rosenfeld, atleta canadenca	esports
1908	Minneapolis	Lew Ayres, cineasta estatunidenc	cinema
1909	Edimburg	David Murray, pioner de la Formula 1	esport
1909	Iekaterinoslav	Ievgueni Vutxètitx, escultor soviètic	belles arts
1910	Barcelona	Manuel Capdevila i Massana, pintor i orfebre	belles arts
1913	Doyet	Raymond Passat, cicliste alvernés	esport
1916	S. Jors de Maremne	Guy Lapébie, cicliste gascó	esport
1917	S. Maria de Meià	Sebastià Piera i Llobera, membre de l'Exèrcit Roig i del PSUC	guerra
1919	Esporles	Manel Antoni Esteva i Corró, defensa mallorquí	futbol
1921	Alger	Rouiched, actor còmic cabilià	arts escèniques
1922	Manhattan	Stan Lee, creador de còmics de superherois	còmics
1925	Akokoro	Milton Obote, ex president d'Uganda	política
1925	Figueres	Josep Fajol Mercader, alcalde de Figueres (1979)	política
1925	Kopstal	Willy Kemp, cicliste luxemburgués	esport
1928	Cuenca	Patricio Cueva Jaramillo, periodiste i pintor	cultura
1928	el Guinardó	Màrius Sampere i Passarell, poeta barceloní	literatura
1931	París	Guy Debord, autor de La societat de l'espectacle	literatura
1934	Ilford	Maggie Smith, actriu anglesa (Orde de l'Imperi Britànic)	cinema
1939	Alingsås	Conny Andersson, pilot suec de Formula 1	esport
1939	Arcisate	Giuseppe Fezzardi, cicliste llombard	ciclisme
1941	Oostrozebeke	Georges Vandenberghe, cicliste flamenc	ciclisme
1942	Artesa de Lleida	Salvador Jové i Peres, eurodiputat català (1994-2004)	política
1942	Badalona	Julià de Jòdar i Muñoz, escriptor	literatura
1942	Heusden-Zolder	Roger Swerts, cicliste limburgués	ciclisme
1943	Lima	Juan Luis Cipriani, cardenal peruà	religió
1943	Oviedo	Agustín Marina Pérez, alcalde de Castelldefels (1979-2002) pel PSC	política
1944	Lenoir	Kary Banks Mullis, Premi Nobel de Química	ciència
1946	Amagon	Mike Beebe, governador d'Arkansas (Partit Demòcrata)	política
1947	Buenos Aires	Miguel Quinteros, Gran Mestre Internacional	escacs
1950	Filadèlfia	Hugh McDonald, baixiste de Bon Jovi i altres artistes	música
1950	Silsden	Martin Lampkin, pilot de trial	esport
1953	París	Richard Clayderman, pianiste de música lleugera	música
1954	Mount Vernon	Denzel Washington, actor afroamericà	cinema
1955	Changchun	Liu Xiaobo, Premi Nobel de la Pau (2010)	política
1955	Intà	Aleksandras Abišala, ex Primer Ministre lituà (1992)	política
1956	Barcelona	Miguel Noguer Castellví, metge i campió de vela	esports
1957	Figueres	Joan Ribera Díaz, pedagog	educació
1957	Sevilla	Javier Arenas Bocanegra, polític andalús (PP)	política
1958	Mascara	Lakhdar Belloumi, futboliste algerià	futbol
1958	Singapur	Terry Butcher, entrenador de la lliga escocesa de futbol	futbol
1958	Bagneaux	Gilles Leroy, escriptor francès, Premi Goncourt 2007	literatura
1959	Krineholm	Tomas Gustafson, campió de patinatge de velocitat sobre gel	esport
1959	Madrid	Ana Torroja, cantant i ex membre de Mecano	música
1959	Viena	Stefan Kindermann, Gran Mestre Internacional	escacs
1960	Shizuoka	Shinichi Morishita, porter japonés	futbol
1962	Blanes	Quim Torra, editor, escriptor, i President de la Generalitat de Catalunya	literatura
1962	Las Anod	Abdi Bile, atleta somali	esport
1963	Aberdâr	Simon Thomas, polític gal·lés (Plaid Cymru)	política
1963	Agen	Béatrice Uria-Monzon, mezzosoprano gascona	música
1963	Zulueta	Eugenio Bustingorri Oiz, futboliste navarrés	futbol
1965	Mie	Kazuo Echigo, centrecampiste japonés	futbol
1965	Wolverhampton	Goldie, compositor i discjòquei de música electrònica	música
1966	La Orotava	Isidro García García, defensa canari	futbol
1966	Perusa	Giulia Gam, actriu brasilera	televsió
1968	Vejle	Brian Steen Nielsen, centrecampiste danés	futbol
1969	Hèlsinki	Linus Torvalds, informàtic creador del nucli Linux	informàtica
1969	Lima	Juan Reynoso, futboliste peruà	futbol
1971	les Franqueses	Sergi Barjuan i Esclusa, futbolista de la Primera Divisió	futbol
1972	Sevilla	Antonio José González Santos, futboliste andalús	futbol
1972	Mount Isa	Patrick Rafter, teniste australià	esport
1974	Sint-Niklaas	Glenn d'Hollander, cicliste flamenc	ciclisme
1975	Nagoya	Kazusa Murai, dobladora japonesa	audiovisual
1978	Donetsk	Ievgueni Miroixnitxenko, Gran Mestre Internacional	escacs
1978	Sevilla	Alejandro Campano Hernando, futboliste andalús	futbol
1979	Buenos Aires	Daniel Gastón Montenegro, futboliste argentí	futbol
1979	Frankfurt	Senna Guemmour, cantant pop	música
1979	Hudiksvall	Noomi Rapace, actriu sueca (Lisbeth Salander)	cinema
1979	São Luís	Rafael Leitão, Gran Mestre Internacional	escacs
1979	Yonkers	James Blake, teniste afroamericà	esport
1980	Romania	Mircea Pârligras, Gran Mestre Internacional	escacs
1981	Maasluis	Khalid Boulahrouz, defensa d'origen amazic	futbol
1981	Nova York	Sienna Miller, actriu i dissenyadora de moda	cinema
1982	França	Jennifer Decker, actriu (Flyboys: Herois de l'aire)	cinema
1983	Barcelona	Albert Riera Vidal, centrecampista en la lliga australiana de futbol	futbol
1983	Pinilla	Álvaro Antón Camarero, futboliste de Primera Divisió	futbol
1984	Kinshasa	Leroy Halirou Lita, futboliste de la Football League Championship	futbol
1984	Neftekamsk	Denís Khismatul·lin, Gran Mestre Internacional	escacs
1985	Nova Orleans	Taryn Terrell, lluitadora professional	esport
1986	Nottingham	Tom Huddlestone, futboliste de la FA Premier League	futbol
1990	Madrid	Marcos Alonso Mendoza, lateral esquerre	futbol

Defuncions

(ordenades per defecte pel primer cognom)

M.	Nom i llinatges	Activitat	Origen	E
1932	Manuel Ainaud i Sánchez	dibuixant	barceloní	47
2018	Moncho Calabuch	cantant	barceloní	78
1957	Lluís de Lassaletta i Delclós	explorador	barceloní	36
1446	Climent VIII de Peníscola	antipapa	terolenc	76
1887	Josep Estartús i Aiguabella	militar carlí	basenc	76
1931	Joan Ferrer Miró	pintor costumiste	vilanoví	81
1934	Pau Gargallo i Catalán	escultor	maellà	53
2009	Joan Monleon Novejarque	artiste escènic	valentí	83
1578	Montserrat Poch	bandoler	vallbonenc	50
1903	Enriqueta Rodon i Asencio	monja	barcelonina	40
1952	Carme Sala i Bigas	monja	tonenca	32
1758	Lluís Serra	compositor	barceloní	78
2012	Joaquim Soms i Janer	sardaniste	pinedenc	98
2017	Lluís Virgili i Farrà	director	manresà	92
2008	Quentin C. Aanenson	pilot de guerra	estatunidenc	87
1706	Pierre Bayle	filòsof	occità	59
1736	Antonio Caldara	compositor operístic	venecià	66
1936	John Cornford	poeta	anglés	104
2019	Mirko Crepaldi	cicliste	vènet	47
1902	Hieronim Czarnowski	escaquiste	varsovià	68
1945	Theodore Dreiser	escriptor	estatunidenc	74
1218	Robert II de Dreux	comte	normand	64
1947	Víctor Manuel III d'Itàlia	monarca	napolità	78
863	Abu-Ibrahim Àhmad (أبو إبراهيم أحمد)	emir	aglàbida	28
1694	Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia	monarca	londinenca	32
1800	Jordi XII de Kartli (გიორგი XII)	monarca	georgià	54
1837	Gaspare del Bufalo	sacerdot	romà	51
1656	Laurent de La Hyre	pintor barroc	parisenc	50
821	Leidrat de Lió	bisbe	francó	78
1622	Francesc de Sales	teòleg	savoià	55
1728	Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg	princesa	saxona	58
1491	Bertoldo di Giovanni	escultor renaixentiste	florentí	56
1406	Maria de Luna	reina consort	aragonesa	53
1503	Pere II de Mèdici l'Infortunat	senyor	florentí	31
1975	Antonio Ferri	enginyer aeronàutic	italià	63
1558	Hermann Finck	compositor	saxó	31
1847	Sayaji Rao II Gaikwar	maharajà	indi	47
2017	Sue Grafton	escriptora	estatunidenca	77
1963	Paul Hindemith	compositor	alemany	68
1925	Serguei Iessenin (Серге́й Есе́нин)	poeta líric	rus	30
1932	Léon Jaussely	urbaniste	tolosà	57
2017	Divi Kervella	traductor al bretó	parisenc	60
2015	Lemmy Kilmister	músic de rock	anglés	70
1870	Aleksei Lvov (Алексе́й Львов)	compositor	estonià	72
2021	John Madden	periodiste deportiu	estatunidenc	85
2019	Thanos Mikrútsikos (Θάνος Μικρούτσικος)	compositor	grec	72
2018	Amos Oz	escriptor	israelià	79
1708	Joseph Pitton de Tournefort	botànic	provençal	52
1937	Maurice Ravel	compositor	basc	62
1734	Rob Roy	heroi popular	escocés	63
2018	Shehu Shagari	ex president	nigerià	93
1971	Max Steiner	compositor de cine	vienés	83
1983	Dennis Wilson	músic de pop	californià	39
1367	Ashikaga Yoshiakira (足利 義詮)	shōgun	japonés	37

• 
  M. Ainaud (m. 1932)
• 
  M. de Luna (m. 1406)
• 
  1811 Josep Estartús
• 
  Pau Gargallo (m. 1934)
• 
  Joan Monleon (m. 2009)
• 
  J. Soms (m. 2012)
• 
  Maria II (m. 1694)
• 
  1736 Antonio Caldara (compositor)
• 
  T. Dreiser (m. 1945)
• 
  Robert II (m. 1218)
• 
  G. del Bufalo (m. 1837)
• 
  F. de Sales (m. 1622)
• 
  Jordi XII (m. 1800)
• 
  A. Ferri (n. 1912)
• 
  Sue Grafton (m. 2017)
• 
  P. Hindemith (m. 1963)
• 
  S. Iessenin (m. 1925)
• 
  Léon Jaussely (m. 1932)
• 
  Lemmy (m. 2015)
• 
  Aleksei Lvov
• 
  2021 John Madden
• 
  Pere II Mèdici (n. 1472)
• 
  T. Mikrútsikos (m. 2019)
• 
  Amos Oz (m. 2018)
• 
  Pitton de T. (m. 1708)
• 
  Anna Sofia (m. 1728)
• 
  S. Shagari (m. 2018)
• 
  2021 Sabine Weiss
• 
  Dennis Wilson (m. 1983)
• 
  A. Yoshiakira (m. 1367)

Funeral de Víctor Manuel III

A.	Lloc	Personalitat	N.
1893	Corneysthorpe	Richard Spruce, botànic anglés	botànica
1926	Telfs	Alfons Schlögl, compositor tirolés	música
1928	Montegiorgio	Domenico Alaleona, compositor italià	música
1942	Theresienstadt	Alfred Flatow, gimnasta jueu	esport
1949	Brooklyn	John Edward Lovelock, atleta neozelandeś	esport
1949	Gènova	Ottavio Barbieri, futboliste lígur	futbol
1959	Madrid	Ante Pavelić, fundador d'Ústaixa	política
1962	França	Marcel Aubert, historiador de l'art	belles arts
1963	Brumath	Camille Dahlet, nacionalista alsacià	política
1966	St. Helena	Carl Osburn, campió de tir olímpic	esport
1981	Woodland Hills	Allan Dwan, cineasta canadenc	cinema
1984	Inglewood	Sam Peckinpah, director californià	cinema
1972	París	Jon Mirande, escriptor i traductor en basc	literatura
1980	Mèxic	Alfredo Barrera Vásquez, maianiste	cultura
1980	París	Marcel Langiller, davanter francés	futbol
1983	Montfermeil	Eugène Chaboud, pilot de Fórmula 1	esport
2006	Tòquio	Komei Abe, compositor i violoncel·liste	música
2009	Huntington	The Rev, bateria d'Avenged Sevenfold	música
2017	?	Ronald Baensch, cicliste australià (78 a.)	deport
2021	París	Sabine Weiss, fotògrafa[28]	cultura

Una càguila o llufa penjada

Els Enfarinats d'Ibi (2009)

Festes locals i nacionals

Lloc	Celebració
Austràlia Meridional	Proclamation Day («Dia de la Proclamació»)
Castellvell del Camp	Festa de la Banya (des de 1851)[29]
Alcoi	funcions especials del Tirisiti
Bellmunt del Priorat	Badejada[30]
Ibi	Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova (des de 1981)[31]
L'Alcúdia i altri	Recital dels Innocents (des de 2005)[32]
Elx	Vinguda de la Mare de Déu de l'Assumpció
Manresa	La Innocentada (espectacle teatral costumista)[30]
Reus	llançament del coet Espeteck[30]
Terrassa	Festa de la Llufa[30]
Tremp (ciutat)	Aixecada del ninot[33]

Un loco de la Vela (Veneçuela, 2011)

Festes populars

A més d'innocentades o notícies falses com les de l'1 d'abril, el 28 de desembre és la data de moltes festes de folls, danses i altres tradicions populars:

• Agost (Alacantí): el Rei i la Reina Mora ballen amb els danseros.^[34]
• Barcelona: antigament hi havia el costum de fer innocentades gremials.^[35]
• Cinctorres: ballen els reis i els comtes.^[34]
• Els Guiamets: esmorzar popular i ball a la nit.^[36]
• Moncofa: lliguen les xiques amb cordes i cobren per soltar-les.
• Torredembarra: «fer barrera» per a captar diners.^[29]
• La Vilavella: els sublevats feien un pregó satíric i un dinar amb la recaptació dels imposts, però en acabant passaven a dir-se «Tomasets» i ser l'objecte de burla;^[31]
• Xalans: la festa de folls més antiga que encara se celebra, «los Locos», datada a començaments del segle xvii.^[31]

A Veneçuela, el Dia dels Innocents té diferents noms i costums en cada un dels estats:^[37]

• Caicara de Maturín: la Fiesta del Mono.
• Estat Lara i Guárico: los Zaragozas.
• Estat Mérida, Trujillo i Portuguesa: Fiesta de los Locos y Locainas; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
• Estat Miranda: ballen els Boleros.
• Naiguatá i Osma: el Gobierno de las Mujeres; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
• La Vela de Coro (estat Falcón): ixen els Locos de la Vela, en la qual el personatge del Correo passa per les cases on un altre personatge, la Mojiganga, havia deixat una invitació el dia 27.^[38]

Santoral

• Abel, màrtir
• Càstor d'Àfrica, màrtir
• Sants Innocents, màrtirs
• Serventes de Déu: Enriqueta Rodon i Asencio, fundadora de les Terciàries Franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell; Carme Sala i Bigas (Tona, 1920-Vic, 1952), monja dominica.

Vegeu també

• 1 d'abril: dia d'enganyar («peix d'abril»)
• Plantilla:Desembre 28 (selecció d'efemèrides per a la portada)
• Viquipèdia:Innocentades (històric d'innocentades des del 2007)