15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.

<<	Octubre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1838 - Xèrica (Alt Palància): els carlins abandonen el setge del poble en la batalla de Xèrica en el front oriental de la Primera Guerra Carlina.
• 1879 - Baix Segura: a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m³/s, el més alt de la seua història.
• 1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
• 1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.

Resta del món

• 1066 - Anglaterraː Edgard Ætheling és proclamat rei d'Anglaterra pel Witenagemot després de la mort d'Harold II en la batalla de Hastings; no arriba a ser coronat i cedeix el poder a Guillem el Conqueridor dos mesos després.^[1]
• 1522 - Valladolid: l'emperador Carles V tramet una reial cèdula amb la que confereix a Hernán Cortés el títol de gobernador i capitá general de Nova Espanya (actual Mèxic).
• 1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre.
• 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
• 1783 - París: El globus aerostàtic dels germans Montgolfier fa la primera ascensió humana, pilotada per Jean-François Pilâtre de Rozier.^[2]
• 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins a la seva mort.
• 1880 - Alemanya: Inauguració de la catedral de Colònia després de més de 600 anys de construcció.
• 1894 - França: és arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament, d'alta traïció en favor d'Alemanya.
• 1905 - Nova York: es comença a publicar Little Nemo in Slumberland, un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, considerat el primer gran clàssic de la història del còmic, en el New York Herald.
• 1924 - França: Es publica el Manifest du Surréalisme.^[3]
• 1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin.^[4]
• 1941 - Estats Units: es publica Pep Comics núm. 22 de MLJ Comics (actualment Archie Comics) amb la primera aparició d'Archie Andrews, Betty Cooper i Jughead Jones.^[5]
• 1963 - Tunísia: Les darreres tropes franceses són evacuades del port de Bizerta. És la fi de 80 anys de protectorat.

  

  Bobby Seale, un dels fundadors dels Panteres Negres.

• 1964 - Unió Soviètica: La troika formada per Leonid Bréjnev, Kossiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.^[6]
• 1966 - Oakland, Califòrnia: Fundació dels Panteres Negres.^[7]
• 1985 - L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn.^[8]
• 1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.^[9]
• 1989 - Sud-àfrica: Cinc dels vuit presos polítics del Congrés Nacional Africà han sigut alliberats de Robben Island.^[10]
• 1990 - Suècia: Mikhaïl Gorbatxov és guardonat amb el premi Nobel de la pau pels seus intents per a fer disminuir les tensions de la guerra freda i l'obertura de la Unió Soviètica.^[11]
• 1995 - Iraq: Saddam Hussein és reelegit President en un referèndum amb el 99.99% dels vots.^[12][13]
• 1997 - Estats Units: Llancen la sonda Cassini-Huygens cap al planeta Saturn.^[14]
• 2003 - Desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).^[15]
• 2005 - Iraq: Se celebra el referèndum per rectificar la Constitució iraquiana, enmig d'atemptats terroristes.^[16]
• 2013 - Visayas, Filipines: Un terratrèmol de 7,2 graus, amb epicentre enfront de la costa sud de l'illa de Bohol, causa 155 morts.^[17]

Naixements

Emili Vilanova i March.

Països Catalans

• 1823, Torredembarra, Tarragonès: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (m. 1901).^[18]
• 1840, Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català.^[19] (m. 1905)
• 1873, Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell (m. 1936).^[20]
• 1883, Sóller: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (m. 1959).^[21]
• 1903, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936 (m. 1977).^[22]
• 1922, Vilanova i la Geltrú: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics (m. 2009).^[23]
• 1950, Barcelona: Jordi Moraleda i Perxachs, músic sardanista (m. 2020).
• 1963, Barcelona: Francisco Casavella, escriptor (m. 2008).^[24]

Resta del món

Akbar el Gran.

• 166 aC: Ptolemeu Eupàtor, fill de Ptolemeu VI (m. 152 aC).^[25]
• 70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà.
• 1396, Rodés, Regne de França: Joan IV, comte d'Armanyac
• 1527, Coïmbra, Portugal: Maria de Portugal i d'Habsburg, infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries (m. 1545).^[26]
• 1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol.
• 1607, Le Havre: Madeleine de Scudéry, escriptora i literata francesa.^[27]
• 1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià (m. 1647).^[28]
• 1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger.
• 1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès (m. 1885).^[29]
• 1829, Goshen, Estats Units: Asaph Hall, astrònom, descobridor de les llunes de Mart (m. 1907).^[30]
• 1831, Boroughbridge, Anglaterra: Isabella Bird, exploradora, escriptora, fotògrafa i naturalista anglesa del s. XIX.^[31]
• 1836, Nantes, França: James Tissot, pintor, gravador i grafista (m. 1902).^[32]

Friedrich W. Nietzsche en una imatge de la dècada de 1870.

• 1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany (m. 1900).^[33]

• 1856, Tula, França: Robert Nivelle, militar (m. 1924).^[34]
• 1858, Boston, Estats Units: John Lawrence Sullivan, boxador (m. 1918).^[35]
• 1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936-1937).
• 1874.
  • Almeria, Espanya: Olallo Morales Wilskman. pianista i compositor.
  • Bielsko-Biała: Selma Kurz, soprano operística austríaca (m. 1933).^[36]
• 1878, Barcilona de Provença, França: Paul Reynaud, polític francès i president del Consell des ministres el 1940 (m. 1966).^[37]
• 1879, Palmyra, Missouri, Estats Units: Jane Darwell, actriu de teatre i cinema.
• 1880, Edimburg: Marie Stopes, eugenecista escocesa, pionera en el control de la natalitat.^[38]
• 1881, Guildford, Regne Unit: Pelham Grenville Wodehouse, escriptor de novel·la humorística.
• 1885, Düsseldorf, Alemanya: Ulrich Leman, pintor alemany (m. 1988).^[39]
• 1900, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).^[40]
• 1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
• 1902, Saragossa: Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (m. 1968).^[41]
• 1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc (m. 2006).^[42]
• 1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (m. 2012).^[43]
• 1917,
  • Nova York, EUA: Ralph Stefan Solecki, arqueòleg i prehistoriador conegut pels descobriments de neandertals a la cova de Shanidar.
  • Fort Wayne, Indiana: Marion Donovan, empresària nord-americana, inventora del bolquer a prova d'aigua (m. 1998).^[44]
• 1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
• 1921, Bucarest: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (m. 2006).^[45]
• 1922,
  • Vila Meãː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões 2004 (m. 2019).^[46]
  • Villanueva de los Infantes: Aurora Bautista, actriu espanyola de formació teatral i èxit cinematogràfic (m. 2012).^[47]
• 1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià (m. 1985).
• 1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès (m. 1984).^[48]
• 1927, Cartagena: Teresa Arroniz i Bosch, escriptora i periodista espanyola (m. 1890).^[49]
• 1930, Kikaikelaki, Camerun: Christian Wiyghan Tumi, cardenal i arquebisbe de Douala (m. 2021).

• 1934, Pequín (Xina): Wang Meng, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015.^[50]

Peter Charles Doherty el 2017.

• 1938, Abeokuta, Colònia i protectorat de Nigèria (Regne Unit): Fela Kuti, músic i polític (m. 1997).^[51]

• 1940, Brisbane, Queensland (Austràlia): Peter Charles Doherty, immunòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1996.
• 1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998 (m. 2022).^[52]
• 1955, Nova York, Estats Units: Tanya Roberts, actriu (m. 2021).
• 1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.^[53]
• 1957, Rourkela, Orissa, Índia: Mira Nair, cineasta.^[54]
• 1959, Londres, Regne Unit: Sarah Ferguson, duquessa de York i ex-esposa del príncep Andreu.
• 1963, Kaélé, Camerun: Marthe Wandou, advocada i activista camerunesa.^[55]
• 1968, Baiona, França: Didier Deschamps, futbolista i entrenador de futbol.^[56]
• 1969, Leningrad, Unió Soviètica: Dimitri Jdànov, ciclista.
• 1969, Sheffield, Regne Unit: Dominic West, actor, protagonista de The Wire.
• 1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.
• 1983, São Paulo, Brasil: Bruno Senna, pilot de Fórmula 1.
• 1988, Gelsenkirchen, Alemanya: Mesut Özil, futbolista.

Necrològiques

Peronella d'Aragó.

Països Catalans

• 1173, Barcelona, Comtat de Barcelona: Peronella d'Aragó, reina titular d'Aragó.
• 1897, La Jonquera, província de Girona: Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença^[57]
• 1924, Sabadell, Vallès Occidental: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
• 1940, Castell de Montjuïc, Barcelona: Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat de Catalunya afusellat.
• 1960, Barcelona: Leonor Ferrer Girabau, primera dona delineant d'Espanya (n. 1874).^[58]
• 1977, Ventimiglia, Itàlia: Quitèria Hermínia Gómez Serra, cantant d'òpera valenciana.^[59]

Resta del món

• 898: Lambert de Spoleto: emperador carolingi, 894 - 898) i rei d'Itàlia, 892 – 898)^[60]
• 961, Còrdova, Califat de Còrdova: Abd-ar-Rahman III, primer califa de Còrdova
• 1167, Besiers, Vescomtat de Besiers: Ramon I Trencavell, vescomte de Carcassona.^[61]
• 1389, Roma, Estats Pontificis: Urbà VI, 202è papa^[62]
• 1536, Llíria, Regne de València: Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic i reina consort d'Aragó^[26]
• 1564, illa de Zacint, República de Venècia: Andreas Vesal, metge brabançó i fundador de l'anatomia moderna^[63]
• 1582, Alba de Tormes, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre).
• 1722, Geòrgia: Jordi VI Abaixidze, rei de Geòrgia.
• 1841, Madrid, Espanya: Diego de León, militar.

• 

  Margaretha Geertruida Zelle, Mata Hari, el 1897.

  1857, Chvaly: Alois Jelen, compositor, arxivista i patriota txec.
• 1883, Neuilly-sur-Seine: Madame Cavé, pintora i professora de dibuix francesa (n. 1806).^[64]
• 1891, Londres, Regne Unit: Gilbert Arthur à Beckett, escriptor.
• 1917, Vincennes, França: Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.^[65]
• 1933, Victoria, Colúmbia Britànica, Canadà: Inazo Nitobe, escriptor i polític japonès.
• 1934, París, França: Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa^[66]
• 1936, París: Laure de Chevigné, salonnière i socialité parisenca del s. XIX (n. 1859).^[67]
• 1945, Fresnes, França: Pierre Laval, polític^[68]
• 1946, Nuremberg, Alemanya: Hermann Göring, militar i polític nazi alemany^[69]
• 1950, París: Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començament del segle xx^[70]
• 1964 -
  • Saigon, Vietnam: Nguyễn Văn Trỗi, guerriller comunista.
  • Santa Monica, Califòrnia: Cole Porter, compositor de música popular.^[71]
• 1969, Harardhere, Somàlia: Abdirashid Ali Shermarke, president de Somàlia de 1967 a 1969.
• 1983, Santa Monica, Califòrnia: Pat O'Brien, actor.
• 1987, Ouagadougou, Burkina Faso: Thomas Sankara, militar i polític burkinès, líder de Burkina Faso des del 1983 fins al seu assassinat (n. 1949).^[72]
• 2000, Lexington, Massachusetts, EUA: Konrad Bloch, químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964
• 2003, París, França: Moktar Ould Daddah, president de Mauritània de 1960 a 1978.
• 2007, París, França: Édouard Levé, escriptor i fotògraf francès.
• 2018, Seattle, Washington, EUA: Paul Allen, empresari estatunidenc, cofundador de Microsoft.^[73]
• 2020, Luleà, Suècia: Sonja Edström, esquiadora de fons sueca^[74]

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Teresa de Jesús, carmelita, fundadora de les Carmelites Descalces i cofundadora dels Carmelites Descalços; Cal·lixt i Mercurial d'Osca, màrtirs; beat Gonçalo de Lagos, frare; beats Narcís Basté i Basté i Pere Verdaguer i Saurina, màrtirs (1936); servent de Déu Josep Muñoz i Albiol, jesuïta màrtir (1936).